La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per
al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font
importantíssima per conèixer una part de la seva història.
A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria
dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixes o
introductors següents: bini-, son,
torre, al- i rafal.
Torre sol indicar habitualment un lloc que tenia alguns tipus de fortificació, i
sol anar seguit del nom de l’ocupant del lloc (Torre d’en Quart, Torre d’en
Saura...); però a vegades el nom correspon a un nom anterior a la conquesta o
de difícil identificació (Torrellafuda, per exemple) o bé a un aspecte del lloc
(Torralba = torre blanca).
A ponent (Ciutadella) predominen els introduïts per ‘son’ i ‘torre’. En aquesta distribució s’hi pot veure un element de significació
social, perquè el grup social i econòmic més alt tendia a posar el seu nom al
lloc. En qualsevol cas, sembla evident que l’estructura agrària bàsica del camp
menorquí és una herència de l’època islàmica (àrab/berber), si ens atenem als
noms dels llocs.
Un altre aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i
nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques,
especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta
segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el
mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant
l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).
CULTURA POPULAR DE MENORCA
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada