MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 19 de juny del 2012

TORRE DE DEFENSA COSTANERA DE SON GANXO (SANT LLUÍS)

La Torre de defensa costanera de Son Ganxo va ser restaurada l’any 2011, i és una de les 14 torres conegudes com a “torres Martello”, que van ser construïdes al voltant de la costa menorquina entre 1785 i 1805.
Aquesta torre, juntament amb la seva bessona d’Alcaufar, va ser alçada pels espanyols entre 1785 i el 1787 i van servir de patró per a les 11 construïdes durant la darrera dominació anglesa de l’illa (1798-1802).
La seva funció principal era impedir el desembarcament de tropes enemigues en el fondejador de Els Esqueixos, situat al seu peu. Però la seva guarnició s’encarregava també de vigilar la costa fins a Es Canutells i creuant el seu foc amb la torre d’Alcaufar, defensar tota la zona de Punta Prima. L’accés actual es correspon amb una reforma recent. Originalment l’entrada es realitzava per la cara nord, per un petit portal situat a l’alçada del primer pisi al qual s’accedia mitjançant una escala llevadissa. Aquesta primera planta que compta amb una xemeneia estava destinada a l’estada dels soldats i dels torrers.
La planta baixa es dividia en tres magatzems per queviures, munició i pólvora i a la terrassa superior s’hi trobaven tres canons i un fogonet per escalfar els projectils. La porta d’accés està defensada per un matacà construït a l’alçada de la terrassa, al terra del matacà s’observen una sèrie d’orificis per on, en cas necessari, es llençaven materials ardents i projectils als assetjadors de la torre.
Davant de s'Illa de l'Aire i a 300 metres de la platja de Punta Prima, es troba aquesta Torre.