POBLAT PREHISTÒRIC DE TALATÍ DE DALT (MAÓ) 2012

Taula de Talatí de Dalt

Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa. Conserva diferents monuments: un talaiot de planta el·líptica i perfil troncocònic, el recinte de taula, un sector d’habitatges o cases que conserven la coberta de lloses col·locades de manera radial i sustentades sobre columnes (anomenades sales hipòstiles) i algunes coves. Els talaiots i el santuari representen la part pública del poblat, mentre que la resta d’edificacions corresponen a la part privada. Aquests poblats varen començar la seva activitat a finals de l’edat del bronze (al voltant del 1300 aC) i varen perdurar fins ben entrada l’època romana.

Recinte de Taula

El recinte de taula de Talatí de Dalt té una configuració especial, ja que una columna i el seu capitell es recolzen sobre el lateral de la T central (probablement perquè van caure de manera accidental).



Talaiot



Cases Talaiòtiques i recintes coberts

En aquesta zona excavada hi ha tres cambres amb columnes i lloses de pedra que formen la coberta. Aquests espais s’associen a patis interiors i espais tancats aptes per a l’allotjament i per a desenvolupar tasques domèstiques.

Cova natural

No hi ha informació sobre la utilització d’aquesta cova en temps passats però podria haver estat utilitzada amb finalitats funeràries abans de l’existència del poblat de Talatí.

Cisterna i beurades per al bestiar (segle XIX).

La cisterna recollia algunes tones d’aigua de pluja quan el sòl circumdant s’abeurava. Quan el bestiar pasturava les tanques properes era necessari omplir les beurades poant l’aigua amb una corda, una corriola i un poal.