MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 19 de juny del 2011

ILLA DE LA QUARANTENA - ILLA PLANA (MAÓ)




L’Illa de la Quarantena és un illot situat a l’interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m2 i uns perímetres de 500 metres.
Aquest illot va ser el primer llatzeret de Menorca, ben proper a l’antiga Península de Sant Felipet on més tard es construiria el llatzeret general i, per tant, es convertiria en illa. Aquest primer llatzeret prèviament se l’anomenava l’Illeta degut a la seva diminuta extensió i actualment també se la coneix amb el nom d’Illa Plana, però a partir de 1490 se l’anomenà l’Illa de la Quarantena perquè començà a ser destinada a expurgar gèneres, incinerar robes de passatgers i tripulants de vaixells infectats, i per dipositar-hi les mercaderies que devien ser orejades abans de ser desembarcades a Maó.
Aquest llatzeret fou construït en època anglesa, quan aquests feien construccions molt simples i provisionals per protegir les mercaderies i els guardes de sanitat. Aquestes construccions provisionals van ser substituïdes en finalitzar l’ocupació anglesa per a una construcció de dos cossos i un sol pis, la qual es conservà fins ben entrat el segle XX, quan fou enderrocat per a construir-hi unes instal·lacions militars.
El Llatzeret de Maó havia d’acollir les naus o vaixells amb destinació a qualsevol costa espanyola, que fossin sospitosos de transportar un perill sanitari i que arribés des de qualsevol punt. Fins i tot, les naus provinents d’Amèrica i amb destí a la costa del cantàbric també havien de passar per l’Illa de la Quarantena, tot i així , aquesta era una excepció ja que les naus procedents d’Amèrica no eren vistes com a una amenaça degut al llarg viatge i, per tant, efectuaven com a màxim, quarantenes d’observació curtes que consistien només en deixar el vaixell en roda abans d’entrar al port i desembarcar, sempre que no es produís cap incident sanitari. Tanmateix, cada vegada hi havia unes normatives internacionals sanitàries més rigoroses, fet que produí a l’any 1842 la inauguració d’un nou llatzeret general per tal d’atendre les necessitats sanitàries procedents de l’Atlàntic. Aquest llatzeret se situà a les illes de San Simón i San Antonio a la ria de Vigo.