SANTUARI MARE DE DÉU DEL TORO (ES MERCADAL)

El cim del Toro de 358 metres, el puig més alt de Menorca, amb un Santuari que serva la imatge de la patrona de Menorca, la Mare de Déu del Toro, constitueix el centre espiritual de l'illa des de finals del segle XIII.

D'acord amb la tradició popular, un grup de monjos, que llavors existia a Llinàritx, van trobar la imatge de la mare de Déu. Alertats per una llum que llançava forts espurneigs a la nit, els monjos pujaren al cim de la muntanya, on un brau els obrí camí entre les roques, i descobriren la imatge de la Mare de Déu. Sorpresos per la troballa, traslladaren la imatge al seu convent, d'on va desaparèixer a la nit, i la trobaren de bell nou dalt el Toro.

Els monjos deduïren d'aquest prodigi que la Mare de Déu volia que la veneressin en aquell lloc, on construïren una capella. Tal com ens relata l'arxiduc Lluís Salvador, la imatge fou destruïda per un incendi, i la que actualment es venera al Toro la regalaren a la congregació set bisbes que participaren en el Concili de Trento que arribaren a l'illa després de salvar-se d'una terrible tempesta.

L'església, que data de 1670, és coronada per una senzilla cúpula i compta amb tres capelles laterals. En una d'aquestes capelles es mostra la cova on es va trobar la imatge, així com l'àmfora on va romandre amagada sota terra entre 1936 i 1939, després que un pagès des Mercadal la salvés del foc. La imatge, una talla de fusta, es troba a la capella de l'Altar Major.

Adossada al Santuari, formant una de les parets del pati d'entrada, hi ha una torre defensiva de planta tetraèdrica construïda l'any 1558 sobre una antiga talaia que permetia advertir la població, mitjançant senyals de foc, de l'arribada de naus enemigues. Al pati d'entrada amb un pou perquè el pelegrí es refresqui i agafi forces, també hi ha el monument aixecat en memòria dels menorquins que emigraren a la Florida durant la dominació anglesa del segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural des Mercadal.

Al recinte exterior hi ha dos monumens commemoratius més: el Sagrat Cor a la base del qual hi ha una làpida amb els noms dels combatents menorquins morts en la campanya de l'Àfrica de 1925, i el monument als emigrants d'Alger, col·locat més recentment. Aquesta imatge recorda els homes i les dones que abandonaren Menorca en la primera meitat del segle XIX per assentar-se a la colònia francesa. El 1835, els menorquins ja constituïen una pròspera comunitat a Algèria, els descendents dels quals avui dia encara conserven les seves tradicions illenques a poblacions com Fort de l'Eau.

Entre 1595 i 1835 va ser un monestir de frares agustins. Actualment el santuari és gestionat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i serveix d'hostatgeria i posada per a jornades de reflexió i pregària de diferents grups de Menorca