imatges de menorca
MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
divendres, 12 de setembre del 2025
dissabte, 30 d’agost del 2025
dimarts, 15 de juliol del 2025
TORRE DE SA TORRETA (MAÓ) 25-05-2025 (RECENTMENT RESTAURADA)
No hi ha torre de defensa sense vaixell atacant
Les torres de defensa costaneres responien als vaixells
que, armats amb canons, travessaven la Mediterrània saquejant o conquerint
territoris per a les grans potències de l’època, com Anglaterra, França i Espanya.
Aquesta que veus és la torre de Rambla, una de les onze
torres britàniques que hi ha a Menorca. Van ser construïdes per picapedrers
menorquins sota les ordres d’enginyers militars britànics en només tres anys,
coincidint amb el darrer período britànic a Menorca (1798-1802).
El sergent i la dotzena de soldats que s’hi allotjaven
feien guàrdies i, quan albiraven vaixells enemics, els atacaven amb projectils
incendiaris. La seva missió era evitar-ne o retardar-ne el desembarcament, i
per aquest motiu les torres de defensa estan situades en llocs com aquest, a
prop de cales o ancoratges.
Durant les denominacions britàniques del s.XVIII, els
menorquins i les menorquines van veure com milers de soldats britànics
s’instal·laven a l’illa per defensar-la dels vaixells enemics. Va ser una època
d’esplendor econòmica i cultural, però també de tensions, ja que els recursos
de l’illa no donaven per a tanta gent.
Avui en dia les torres de defensa continuen dempeus,
albirant l’arribada de creuers, velers, iots i avions amb milers de visitants a
una petita illa de recursos limitats i paisatges fràgils i singulars. El Parc
Natural de s’Albufera des Grau i la Reserva de Biosfera de Menorca treballen
per protegir-los i conservar-los.
(Panell informatiu)
dimarts, 1 de juliol del 2025
PUNTA ROTJA (CIUTADELLA) 6-04-2025
dilluns, 16 de juny del 2025
URBANITZACIÓ "SES SAVINES" DE CALA TIRANT (ES MERCADAL) 1-06-2025
dilluns, 9 de juny del 2025
PLANTES DE MENORCA: Gladiolus communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton
Gladiolus
communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton
Família:
IRIDACEAE
Gènere:
Gladiolus
Distribució per
províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears. Tarragona.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Març, Abril, Maig i Juny
Formes vitals: Geòfit.
Hàbitat: Llocs
rocosos, pradells secs.
Característiques: Planta herbàcia amb un bulb subterrani del que neixen les fulles i tiges fèrtils. Les fulles tenen forma d'espasa: allargades, planes, amb els marges que van confluint cap a la punta. Les flors són grans d'uns 3-4 cm de llarg, de color purpuri; tenen sis tèpals desiguals i lliures entre ells, i es disposen en una mena d'espiga on totes les flors miren cap a un costat. Viu a les garrigues. Es diferencia de Gl. italicus perquè aquest té les flors roses i viu generalment als camps de secà. És més difícil diferenciar-lo de Gl. illyricus; aquest és més petit, amb menys flors i aquestes són de color purpuri més intens. Floreix a l'abril i maig.
divendres, 30 de maig del 2025
PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL ALÍS (Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra)
Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra
Família:
LEGUMINOSAE
Gènere:
Dorycnium
Sinònims:
Dorycnium fulgurans (Porta) Lassen Lotus fulgurans (Porta) Sokoloff
Nom comú català:
Socarrell alís.
Distribució per
províncies: Illes Balears.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)
Plantes legalment
protegides: Catàleg Balear.
Categoria UICN:
NTGairebé amenaçada
Època de floració: Abril,
Maig, Juny, Juliol i Agost
Formes vitals: Camèfit.
Nanofaneròfit.
Hàbitats: Costa
rocosa. Llocs rocosos del litoral.
Característiques: Arbust densament ramificat, amb els extrems de les branques una mica punxosos, donant lloc a una mata compacta d'aspecte espinós. Es diferencia bé de Dorycnium pentaphyllum pel seu port compacte i perquè les flors estan gaire bé a sobre de les tiges i no sobre un peduncle. Viu al litoral juntament amb altres espècies de morfologia semblant (Launaea cervicornis,Astragalus balearicus , etc.).
dissabte, 12 d’abril del 2025
PLANTES DE MENORCA: GUÍXOLS (Lathyrus cicera L.)
Lathyrus cicera
L.
Família:
LEGUMINOSAE
Gènere:
Lathyrus
Nom comú català: Guíxols.
Nom comú
castellà: Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula.
Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera.
Distribució per
províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears.
Lleida. Tarragona. València.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Març, Abril, Maig i Juny
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de
conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles.
Sembrats i prats d'anuals.
Característiques: Herba que presenta les tiges alades, així com els pecíols, i té les fulles amb dos folíols amb forma lanceolada i amb un circell ramificat. Són característiques les amples estípules i les flors vermelles. Es pot diferenciar de Lathyrus setifolius perquè aquest té folíols molt estrets i les tiges molt poc alades. Floreix al principi de la primavera.
diumenge, 23 de març del 2025
BARRANC, TORRENT i CALA TREBALÚGER (FERRERIES - ES MIGJORN GRAN) 16-03-2025
El barranc de
Trebalúger, un dels més importants de l’illa per llargada i profunditat, però
sobretot per la persistència i el cabal del torrent que hi transcorre. El
torrent arriba a la platja formant un gran meandre que alenteix l’aigua i crea
una zona humida petita envoltada de canyars i camps de conreu darrere la
platja. Quan duu prou aigua, el torrent trenca la barra d’arena i surt a la mar
per la banda de ponent, just entre la paret vertical de roca i l’arenal.