Els habitatges rurals menorquins són coneguts genèricament com "ses
cases". La porxada, un pòrtic amb arcs, actua com a element distribuïdor
de l'espai. A la planta baixa hi ha la cuina, el menjador i altres
dependències, algunes de les quals poden tenir relació amb les tasques de la
finca (formatgeria, per exemple). Sovint també hi ha els dormitoris dels
pagesos i la seva família, sobretot quan la planta superior està ocupada per la
casa d'estiueig dels propietaris. El pis superior, invariablement, està ocupat
pels porxos o golfes, que serveixen de magatzem. Al voltant de la casa hi
trobam nombroses construccions auxiliars: cotxeres, bouers, estables, pallissa,
etc. i, a vegades, una capella. Alguns dels casats de senyors tenen una
arquitectura amb influències italianes i neopalladianes, arrelades a Menorca a
partir del segle XVIII.
MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-
MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019
MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
dijous, 9 de setembre del 2010
LLOC DE SON VELL (CIUTADELLA) 2010
El "lloc" és la unitat bàsica d'explotació agrícola i ramadera de
Menorca. El sistema de mitgeria ha fet que en la majoria dels casos el pagès no
sigui el propietari de les terres que conrea, encara que sovint moltes
generacions d'una mateixa família s'han succeït en una mateixa finca. Hi ha
llocs on només hi ha l'habitatge de la família pagesa. En altres, molt a prop o
al pis superior, hi ha l'habitatge d'estiueig dels propietaris, els senyors del
lloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada