MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 28 de febrer del 2019

PLANTES DE MENORCA: ARGELAGA NEGRA (Coronilla juncea L.)






Coronilla juncea L.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Coronilla
Nom comú català: Argelaga negra.
Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abril - Maig - Juny
Formes vitals: Nanofaneròfit.
Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Garrigues i pinars.
Característiques: Arbust d'un verd clar, les fulles compostes tenen un tacte consistent (crassulescents), les tiges allargades tenen aspecte de jonc.

dimarts, 26 de febrer del 2019

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA: RAÇA CHAROLAIS








La vaca Charolais és una de les races més antigues de França. Té color blanc i la varietat local no té banyes o són rudimentàries. Normalment, la vaca emprada per a la producció làctia pertany a la raça frisona millorada, és a dir, la Holstein Friesian americana, i a Menorca és així en més del 95% del ramat, a causa fonamentalment que el ramader menorquí cerca especialment una bona producció làctia. A Mallorca ocorre el mateix, malgrat que sigui en menor grau.
Per criar ramat productor de carn, és necessari establir un encreuament entre mare Frisona i pare de les races Limousin o Charolais, que reben el nom de “milloradors”, perquè comuniquen a la seva progènie les característiques de gran producció càrnia que ells tenen. Aquesta descendència és comerciable ja als 9 mesos, amb un pes en canal de 160 a 170 kg, cosa que no seria possible amb animals de raça Frisona.

diumenge, 24 de febrer del 2019

PLANTES DE MENORCA: Albizia lophantha (Willd.) Benth.












Albizia lophantha (Willd.) Benth.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Albizia
Nom comú castellà: Albizia de plumas.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca.
Distribució general (Fitogeografia): Australiana
Època de floració: Juny, Juliol, Agost
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada com a ornamental i a vegades subespontània.
Característiques: Petit arbre amb fulles bipinnades amb folíols oblongs, petits i asimètrics. Les inflorescències són axil·lars en raïms cilíndrics de color groc semblants a un raspall. Llegum de fins a 10 cm de longitud, de color marró i comprimida lateralment.

divendres, 22 de febrer del 2019

TORRE DES CASTELLAR - TORRE DE SA CALETA (CIUTADELLA)











Destruïts pels espanyols castells de Sant Felip i el de Sant Antoni el 1782, el sistema defensiu de l'illa, a finals del segle XVIII quan hi tornen els britànics van ser modificats substancialment. Així va néixer la Torre des Castellar.
De les 11 torres de defensa costanera construïdes pels britànics entre el 1799 i el 1802, amb la intenció de protegir les cales de l'illa d'un possible desembarcament enemic i guanyar temps per a l'arribada de reforços, la Torre des Castellar, encara que construïda amb el mateix patró que les altres, presenta unes característiques que la fan diferent. Segueix el model de les torres Martello edificades a Anglaterra per enfrontar-se a l'amenaça de Napoleó.
En primer lloc, és una torre encastada en el terreny amb un fossat de sis metres d'ample que acaba en un terraplè o glacis. Des del mar només es veu la part alta de la torre que, juntament amb el glacis, fa la sensació de ser un petit fortí, imatge completament diferent de la qual mostren les altres torres.
En segon lloc, l'entrada a la torre es produeix a través d'un corredor sota terra que enllaça la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el glacis. A totes les altres torres l'accés està situat a mitja altura dels paraments.
Finalment, el sistema de defensa de la torre per afrontar un atac des de terra ho constitueix un conjunt d'espitlleres inèdit a Menorca a més a més dels seus vuit metres d'altura.

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella 

dimecres, 20 de febrer del 2019

PLANTES DE MENORCA: GÍNJOL BLAU - LLIRI BLAU (Iris germanica L.)









Iris germanica L.
Família: IRIDACEAE
Gènere: Iris
Nom comú català: Gínjol blau. Lliri blau.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-oriental
Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny
Formes vitals: Geòfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada a jardins. Subespontània a vores de camins.
Característiques: Aquest és un lliri de jardí que es pot trobar ocasionalment com subspontani. Té fulles en forma d'espasa de color verd glauc. Les flors són grans, fins a 9 centímetres, de color violeta. Floreix a la primavera.

dilluns, 18 de febrer del 2019

CALA TIRANT - FORNELLS (ES MERCADAL) 19-01-2019

La badia de Tirant es forma entre la península occidental de l'entrada de Fornells i la costa est del Cap de Cabo de Cavalleria. Destaca per la seva poca fondària, fent d'ella un lloc ideal perquè els nens puguin jugar amb l´aigua. El costat esquerre de la cala està menys urbanitzat, i a la part posterior es conserva una petita zona humida on hi desemboca el torrent que passa pel poble des Mercadal. 

A l’hivern, les algues de posidònia envaeixen la cala, protegint-la de les envestides de les ones. L’existència de posidònia està considerada pels científics com el millor indicador de la bona conservació de la platja, el signe més clarificador i inequívoc del bon estat de les aigües i de la qualitat del litoral.
 


A l'est de la cala s’estén la urbanització Platges de Fornells, amb les seves casetes blanques que imiten l'arquitectura menorquina.