LLOC DE BINICANÓ (CIUTADELLA) 24-09-2025

La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixes o introductors següents: bini-, son, torre, al- i rafal.

Bini- és un prefix d’origen àrab que equival a “fill de…” i que s’utilitza com a indicador patronímic, de manera que el que segueix correspon a un nom propi, personal o col·lectiu; és a dir, un prenom o el nom de família o, més probablement. d’un llinatge. Alguns autors han suggerit que la majoria dels noms iniciats per ‘bini’ a les Balears correspondrien a llinatges (o clans) berbers. En èpoques més recents s’han anomenat alguns llocs utilitzant el prefix ‘bini’ sense que la continuació correspongui a un patronímic, en un intent de voler-lo assimilar a noms antics.

CALA ATALIS (ES MIGJORN GRAN) 11-09-2025

Situades en un tram de petits penya-segats de marès, les platges de Talis són arenals minúsculs i d’aigües cristal·lines, que apareixen i desapareixen segons els capricis de la mar. Un petit paradís ocult, ideal per als qui cerquen tranquil·litat, lluny de les aglomeracions. Encara que aquest racó costaner acumula moltes d’algues.

https://illesbalears.travel/ca/menorca/cala-atalis

PLATJA DE BINIGAUS (ES MIGJORN GRAN) 11-09-2025

LLOC DE BINIGARBA (CIUTADELLA) 8-07-2025

TORRE DE SA TORRETA (MAÓ) 25-05-2025 (RECENTMENT RESTAURADA)

CALA TAMARELLS DEL NORD I DEL SUD DES DE SA TORRETA

No hi ha torre de defensa sense vaixell atacant

Les torres de defensa costaneres responien als vaixells que, armats amb canons, travessaven la Mediterrània saquejant o conquerint territoris per a les grans potències de l’època, com Anglaterra, França i Espanya.

Aquesta que veus és la torre de Rambla, una de les onze torres britàniques que hi ha a Menorca. Van ser construïdes per picapedrers menorquins sota les ordres d’enginyers militars britànics en només tres anys, coincidint amb el darrer período britànic a Menorca (1798-1802).

El sergent i la dotzena de soldats que s’hi allotjaven feien guàrdies i, quan albiraven vaixells enemics, els atacaven amb projectils incendiaris. La seva missió era evitar-ne o retardar-ne el desembarcament, i per aquest motiu les torres de defensa estan situades en llocs com aquest, a prop de cales o ancoratges.

Durant les denominacions britàniques del s.XVIII, els menorquins i les menorquines van veure com milers de soldats britànics s’instal·laven a l’illa per defensar-la dels vaixells enemics. Va ser una època d’esplendor econòmica i cultural, però també de tensions, ja que els recursos de l’illa no donaven per a tanta gent.

Avui en dia les torres de defensa continuen dempeus, albirant l’arribada de creuers, velers, iots i avions amb milers de visitants a una petita illa de recursos limitats i paisatges fràgils i singulars. El Parc Natural de s’Albufera des Grau i la Reserva de Biosfera de Menorca treballen per protegir-los i conservar-los.

(Panell informatiu)

PUNTA ROTJA (CIUTADELLA) 6-04-2025

La Vall d'Algaiarens des de pujada a Punta Rotja

Cap de Ferro i Cala Carbó des de Punta Rotja 

Cabres salvatges a Punta Rotja

URBANITZACIÓ "SES SAVINES" DE CALA TIRANT (ES MERCADAL) 1-06-2025

 A la badia de Tirant i a prop de la zona humida de ses Savines s'aixeca el complex   residencial de Cala Tirant. Data de l'any 1972 i es troba a la costa nord de l'Illa.

PLANTES DE MENORCA: Gladiolus communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton

Gladiolus communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton

Família: IRIDACEAE

Gènere: Gladiolus

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Llocs rocosos, pradells secs.

Característiques: Planta herbàcia amb un bulb subterrani del que neixen les fulles i tiges fèrtils. Les fulles tenen forma d'espasa: allargades, planes, amb els marges que van confluint cap a la punta. Les flors són grans d'uns 3-4 cm de llarg, de color purpuri; tenen sis tèpals desiguals i lliures entre ells, i es disposen en una mena d'espiga on totes les flors miren cap a un costat. Viu a les garrigues. Es diferencia de Gl. italicus perquè aquest té les flors roses i viu generalment als camps de secà. És més difícil diferenciar-lo de Gl. illyricus; aquest és més petit, amb menys flors i aquestes són de color purpuri més intens. Floreix a l'abril i maig.

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL ALÍS (Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra)

Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Dorycnium

Sinònims: Dorycnium fulgurans (Porta) Lassen Lotus fulgurans (Porta) Sokoloff

Nom comú català: Socarrell alís.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  NTGairebé amenaçada

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol i Agost

Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.

Hàbitats: Costa rocosa. Llocs rocosos del litoral.

Característiques: Arbust densament ramificat, amb els extrems de les branques una mica punxosos, donant lloc a una mata compacta d'aspecte espinós. Es diferencia bé de Dorycnium pentaphyllum pel seu port compacte i perquè les flors estan gaire bé a sobre de les tiges i no sobre un peduncle. Viu al litoral juntament amb altres espècies de morfologia semblant (Launaea cervicornis,Astragalus balearicus , etc.).

PLANTES DE MENORCA: GUÍXOLS (Lathyrus cicera L.)

Lathyrus cicera L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Lathyrus

Nom comú català: Guíxols.

Nom comú castellà: Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Sembrats i prats d'anuals.

Característiques: Herba que presenta les tiges alades, així com els pecíols, i té les fulles amb dos folíols amb forma lanceolada i amb un circell ramificat. Són característiques les amples estípules i les flors vermelles. Es pot diferenciar de Lathyrus setifolius perquè aquest té folíols molt estrets i les tiges molt poc alades. Floreix al principi de la primavera.