MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 30 de setembre del 2017

SANT JOAN DELS HORTS DE CARBONELL (ES MERCADAL)


En els horts de Carbonell es constituí un petit nucli urbà, amb un únic carrer i unes trenta cases. La família Salort cedí el terreny on es construí l’església de Sant Joan dels Horts de Carbonell, beneïda pel bisbe Juano l’any 1807 com a parròquia. 




Avui la nova propietat ha transformat l’antiga rectoria i escola rural en un habitatge, a canvi de la restauració de l'antiga església.


A la Gran enciclopèdia catalana posa:
Sant Joan de Carbonell, ets Horts de Carbonell. Antic llogaret del municipi des Mercadal (Menorca), al NE de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels horts de Sant Joan o de Carbonell, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent. El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells. 

dijous, 28 de setembre del 2017

PLANTES DE MENORCA: FIGUERA DE MORO – FIGA DE PALA – FIGUERA DE PIC (Opuntia maxima Miller)













 
Opuntia maxima Miller
Família : CACTACEAE
Gènere : Opuntia
Nom comú català : Figa de pala. Figuera de moro. Figuera de pic. Figuerassa. Nopal. Palera.
Nom comú castellà : Chumbera. Tunera. Tuno.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Amèrica
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Planta robusta, erecta (fins 5-6 m) i espinosa formada per tiges aplanades (artells) que es poden separar espontàniament de la resta per la part més constreta. Aquests artells són grans (30-50 cm) i tenen les areoles prominents amb nombrosos pèls rígids (gloquidis) terrosos i caducs, i normalment amb espines molt variables en densitat (3-6) i mida, són divergents i blanques. Les flors són molt grans (7-8 cm diàmetre) i vistoses de color groc lluent o taronja intens. El fruit és carnós i profundament deprimit a l’àpex de color ataronjat fins vermell quan madura.
Observacions : Cultivada pels seus fruits comestibles y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.
Estatus : Introduïda.  

diumenge, 24 de setembre del 2017

PLANTES DE MENORCA: FARIGOLA MASCLE - FRIGOLA BORDA - HERBA CUQUERA - HERBA DE SANT PONS - LLENGUA DE PASSARELL (Teucrium capitatum L.)




Teucrium capitatum L.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Teucrium
Sinònims : Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
Nom comú català : Farigola mascle. Frígola borda. Herba cuquera. Herba de Sant Ponç. Lledanies. Llengua de passarell. Poliol. Timó mascle.
Nom comú castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Garrigues i pinars secs, freqüent vora la mar.
Usos i propietats : Aromàtica.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques: Petita mata de fulles i tiges cobertes de pilositat blanquinosa. Les fulles, oposades, tenen el marge dèbilment lobulat. Les inflorescències s'agrupen en petits glomèruls i les flors són rosades o purpurines. Floreix al final de la primavera. Viu a les garrigues, pinars i camps de conreu abandonats, a diferencia d'altres espècies properes com Teucrium dunense, que viu a les platges, i Teucrium cossonii que viu a les escletxes dels penyals.

dimecres, 20 de setembre del 2017

MAGRANER (Punica granatum L.) MENORCA












Punica granatum L.
Família : PUNICACEAE

Gènere : Punica

Nom comú català : Magraner.

Nom comú castellà : Granado.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivat i subespontani al Mediterrani.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Tèxtil. Usos simbòlics.

Observacions : Cultivada com a planta ornamental per tota Espanya.

Estatus : Introduïda.

Origen : Sud-oest d’Àsia

Descripció : Arbust o arbre caducifoli espinós, que arriba als 6 m d’alçada, amb escorça bruna-gris. Fulles simples, oposades, encara que algunes es presenten alternes o fasciculades, d´entre 3-8 cm de longitud, i 0.8-2.5 cm d´ amplada, oblongue-lanceolades. Limbe coriàci, de color verd brillant. Flors de color groc vermellós molt vistoses rodejades per un calze, vermell i carnós amb forma de copa, amb 5-7 lòbuls que persisteixen en el fruit. Fruit comestible amb nombroses llavors i polpa gustosa.

Època floració : Maig-juny

dilluns, 18 de setembre del 2017

ZONA DE BINICALAF - ASSENTAMENT - POBLAT TALAIÒTIC??? -SANT CLIMENT (MAÓ)


Passejant pel camí de cavalls, prop de la zona de Binicalaf, em van cridar l’atenció unes pedres. M’hi vaig acostar i amb total desconeixement, vaig fer aquestes fotos pensant que tal vegada es tractaven de les restes d’un  assentament o poblat talaiòtic. He cercat informació per Internet i no he sabut trobar-ne. Si algú ho coneix, m’agradaria que m’ho digués.