MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 26 de desembre del 2021

POU DE SA PUNTA D'ENMIG - PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU - ITINERARI 2 SANTA MADRONA (MAÓ)



Restauració del Pou de sa Punta d’Enmig

És un matí gris i humit d’hivern. La brigada del Parc Natural  fa feines de manteniment a l’itinerari verd, al de Santa Madrona. El capatàs troba una zona plana prop de l’itinerari  que serà un bon lloc per fer un cordó de branques per  triturar amb el tractor. La sorpresa no és poca quan, entre  ullastres i esbarzers, apareix una construcció de pedra seca  circular mig derruïda, juntament amb dues piques. No hi ha dubte que es tracta d’un pou antic. 

El pou no apareix en cap mapa ni cartografia, ningú viu avui  en dia ens pot contar la història d’aquesta raconada. Mirant fotos aèries antigues s’observa com, temps enrere, allò que ara és marina tancada eren camps de cultiu i pastura. Com  molts altres pous de Menorca, aquest, que es va excavar amb eines manuals a la roca mare, permetia poar  aigua per abeurar el bestiar. 

Des del Parc Natural es va decidir restaurar aquest element etnològic, ja que es troba ben a prop de  l’itinerari de Santa Madrona i pot servir com a element interpretable i zona de descans amb ombra per als  visitants i alhora afavorir la fauna com tortugues, granotes, marts i aus, que durant l’estiu depenen de  punts d’aigua dolça. 

Així, s’han anat realitzant diverses actuacions en aquesta  zona. Primer l’eixermada de la vegetació del voltant i del  camí d’accés per poder restaurar l’estructura de pedra  seca del pou. Després es va contractar un paredador  artesanal per fer la restauració de la volta i el coll, i un  arader va fer una barrera d’ullastre a mida. Perquè els  animals disposin d’un punt d’aigua a l’estiu, s’han  impermeabilitzat les piques i s’hi han instal·lat rampes per  impedir l’ofegament d’animals. Finalment, s’ha construït  un mur de pedra en sec per delimitar la zona i s’han  eliminat les restes de runa provinent d’un xalet enderrocat  del que havia de ser la urbanització de Shangril·là.

El resultat de tot plegat és un indret ple d’història i vida, on podem imaginar, amb un poc d’esforç, com era  la vida al camp no fa tants anys i com ha evolucionat fins a dia d’avui.

Us convidam a visitar-lo i gaudir d’aquest nou raconet al Parc Natural de s’Albufera des Grau.

dijous, 23 de desembre del 2021

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA: RAÇA ABERDEEN ANGUS (CIUTADELLA)



Aberdeen Angus

L’ Angus és una raça bovina coneguda per ser criada per el consum de la seva carn.

És originària dels comtats d’Aberdeen i d’Angus (NW d’Escòcia). Hom l’anomena també black polled (‘negra escornada’).

L'Aberdeen Angus és una raça bovina de carn molt antiga. És la raça més criada del món i el seu nom prové de la regió d'Escòcia de la qual és originària. És un animal molt productiu, sense banyes i amb el pèl curt i negre. No té una alçada al garrot gaire gran però pesa molt: les femelles poden pesar 750 kg i els mascles 1100 kg. També es caracteritza per la seva òptima adaptabilitat a la pastura, així com la seva fertilitat i longevitat. No presenta problemes durant el part. La seva carn és preuada per la seva delicadesa i tendresa. 

dimarts, 21 de desembre del 2021

IMATGES DE CIUTADELLA

Entrada Port 
Sa Galera 
Es Dic de Son Blanc

Far d'Artrutx 

Caleta d'en Gorries - Sa Caleta

Torre des Castellar 

 "Sa Bufera" o La Casa Roja
Torre Castell de Sant Nicolau 

diumenge, 12 de desembre del 2021

MORER BLANC - MORERA BLANCA (Morus alba L.) MENORCA





Morus alba L.

Família: MORACEAE

Gènere: Morus

Nom comú català: Morer blanc. Morera blanca.

Nom comú castellà: Moral blanco. Morera. Morera blanca.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Època de floració: Abril, Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Cultivada als jardins i subspontània.

Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15 m d´alçada, de copa abovada o arrodonida. Les fulles són grosses, quasi glabres i llustroses per l´anvers, alternes, peciolades, variables en la forma, arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar sense pèls o molt poc peludes, limbe oval i en forma de cor irregular, asimètric. Els fruits són blancs, rosats o de color vermell obscur, dolços i comestibles quasi des del començament del seu desenvolupament. Les flors són petites, i s´ agrupen en espigues molt denses, allargades o ovoides.

Observacions: És cultivada per a la cria dels cucs de seda i com a arbre ornamental i d´ombra.

Origen: Àsia occidental