El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d'antozou hexà coral·lí de l'ordre Actiniaria amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així pel seu color vermell i la seva forma quan està tancada fora de l'aigua. Es troba a totes les costes rocalloses entre l'Atlàntic Nord i Àfrica.
Morfologia: Consta d'un cos
central llis, adherit a les roques amb una base que actua com a ventosa. Fa
entre 5 i 7 cm d'altura i uns 6 cm de diàmetre. Són totalment de color roig i
posseeixen de 192 a 200 tentacles, de 2 cm de longitud quan estan estesos,
arranjats en cinc o sis corones. Per fora de les corones sol presentar 24-48
taques que poden ser blanques, roges, liles o blaves. Quan estan fora de
l'aigua, pel retrocés de les marees per exemple, tenen els tentacles recollits
i semblen un tomàquet petit per la forma esfèrica-piramidal que adopten, la mida
d'uns 3 cm i el color vermell, taronja o verd.
Hàbitat: Tomàquet de mar al límit de la marea amb mig cos fora de
l'aigua
Normalment els tomàquets de mar es
troben a la zona marina superficial i són animals forts. Poden resistir la
força de les onades, la dessecació (al cloure's retenen l'aigua al seu
interior, evitant la deshidratació), la salinitat i grans variacions de
temperatures quan es queden a sec, per això habiten en zones verticals
indiferentment del fet que siguin zones calmades o més tempestuoses. No solen
viure a profunditats superiors als 2 m. Mundialment estan distribuïdes des de
Noruega fins a Àfrica, incloent les Açores, les Canàries, Cap Verd i el
Mediterrani.
Al Mediterrani és especialment
abundant al llocs amb aigües clares, com a els Columbrets, la zona de la costa
valenciana entre Dénia i Xàbia, les Illes Medes, les Illes Formigues, la Costa
Brava, les costes de Menorca, Cabrera, Eivissa i Formentera, així com la costa
nord de Mallorca.
Comportament: Els tomàquets de mar viuen agafats a les roques. Són
carnívors i s'alimenten de petits animals com peixos i larves de crustacis que
porta el corrent fins a la seva posició. Les poblacions locals solen ser
clonals tot i tenir un comportament solitari. La seva forma i aparença
atractiva fa que la gent els agafi però el tomàquet en sentir qualsevol
contacte/agressió allibera una substància verinosa que cou una mica (el verí
del tomàquet no és massa agressiu però irrita lleugerament i produeix corissó).
Aquest mateix verí, contingut en uns sacs marginals de color blau, s'usa també
per allunyar els seus companys de la mateixa espècie quan s'acosten massa, ja
que per a ells és més irritant.
Reproducció: El tomàquet de mar té una reproducció ovípara. No es coneix gaire el mecanisme, però pot ser que llencin els òvuls i espermatozoides a l'aigua, és a dir, són de reproducció externa. També sembla que les larves es desenvolupen dintre de la mare, que al final les expulsa per la boca quan han arribat a un cert grau de maduresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada