CASAT DE CAN GONYALONS -1891- (MAÓ)

La sobre posició d’una façana nova sobre la façana principal d’un casat de camp, tot i mantenir la resta en el seu estat original, és un exercici habitual a l’arquitectura rural de finals del segle XIX i principis del XX a Menorca. Significaria modernitzar la imatge del casat, transmetre una voluntat de canvi, manifestar una vocació del propietari del lloc d’estar a favor del progrés. El disseny de façana que Joan Rubió i Bellver va fer per a Can Gonyalons en un viatge ocasional a Maó, essent encara estudiant d’arquitectura, possiblement per visitar els Rubió i Tudurí, és un dels exemples més interessants d’aquesta manera de fer arquitectura. És la primera façana modernista construïda a Menorca que coincideix, en el temps, amb el desenvolupament de l’estil a Catalunya i proposa una estructura compositiva lluny de qualsevol traça existent fins aquell moment a l’illa. El detall dels dibuixos que coronen la façana a partir dels finestrons sobre les portes del primer pis, pensats per ser realitzats amb totxos i executats amb marès, són el precedent clar dels ornaments que Rubió i Bellver utilitzarà més tard a Barcelona a la casa Canals (1899-1900), a la casa Alemany (1900-1901) i d’una manera extremada a la casa Roviralta, anomenada el Frare Blanc (1903-1913).

La utilització del color vermell al parament cec per poder ressaltar els ornaments en blanc, així com el color verd de la fusteria són recursos que lliguen la nova proposta amb la tradició constructiva illenca.

Menorca Guia d'Arquitectura