FAUNA DE MENORCA: ERUGUES (FORMA LARVÀRIA D’UN LEPIDÒPTER) PAPALLONES

                   Papilio machaon                        

Hyles tithymali

Acronicta tridens

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de potes. S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de capolls i després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior de l'hoste es diuen corcs.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae.

Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals.

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.