dijous, 30 de desembre del 2021
diumenge, 26 de desembre del 2021
POU DE SA PUNTA D'ENMIG - PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU - ITINERARI 2 SANTA MADRONA (MAÓ)
Restauració del Pou de sa Punta d’Enmig
És un matí gris i humit d’hivern. La
brigada del Parc Natural fa feines de
manteniment a l’itinerari verd, al de Santa Madrona. El capatàs troba una zona
plana prop de l’itinerari que serà un
bon lloc per fer un cordó de branques per
triturar amb el tractor. La sorpresa no és poca quan, entre ullastres i esbarzers, apareix una
construcció de pedra seca circular mig
derruïda, juntament amb dues piques. No hi ha dubte que es tracta d’un pou
antic.
El pou no apareix en cap mapa ni
cartografia, ningú viu avui en dia ens
pot contar la història d’aquesta raconada. Mirant fotos aèries antigues
s’observa com, temps enrere, allò que ara és marina tancada eren camps de
cultiu i pastura. Com molts altres pous
de Menorca, aquest, que es va excavar amb eines manuals a la roca mare,
permetia poar aigua per abeurar el
bestiar.
Des del Parc Natural es va decidir
restaurar aquest element etnològic, ja que es troba ben a prop de l’itinerari de Santa Madrona i pot servir com
a element interpretable i zona de descans amb ombra per als visitants i alhora afavorir la fauna com
tortugues, granotes, marts i aus, que durant l’estiu depenen de punts d’aigua dolça.
Així, s’han anat realitzant diverses
actuacions en aquesta zona. Primer
l’eixermada de la vegetació del voltant i del
camí d’accés per poder restaurar l’estructura de pedra seca del pou. Després es va contractar un
paredador artesanal per fer la
restauració de la volta i el coll, i un
arader va fer una barrera d’ullastre a mida. Perquè els animals disposin d’un punt d’aigua a l’estiu,
s’han impermeabilitzat les piques i s’hi
han instal·lat rampes per impedir
l’ofegament d’animals. Finalment, s’ha construït un mur de pedra en sec per delimitar la zona
i s’han eliminat les restes de runa
provinent d’un xalet enderrocat del que
havia de ser la urbanització de Shangril·là.
El resultat de tot plegat és un
indret ple d’història i vida, on podem imaginar, amb un poc d’esforç, com
era la vida al camp no fa tants anys i
com ha evolucionat fins a dia d’avui.
Us convidam a visitar-lo i gaudir d’aquest nou raconet al Parc Natural de s’Albufera des Grau.
dijous, 23 de desembre del 2021
VAQUES DEL CAMP DE MENORCA: RAÇA ABERDEEN ANGUS (CIUTADELLA)
Aberdeen Angus
L’ Angus és una
raça bovina coneguda per ser criada per el consum de la seva carn.
És originària
dels comtats d’Aberdeen i d’Angus (NW d’Escòcia). Hom l’anomena també black
polled (‘negra escornada’).
L'Aberdeen Angus és una raça bovina de carn molt antiga. És la raça més criada del món i el seu nom prové de la regió d'Escòcia de la qual és originària. És un animal molt productiu, sense banyes i amb el pèl curt i negre. No té una alçada al garrot gaire gran però pesa molt: les femelles poden pesar 750 kg i els mascles 1100 kg. També es caracteritza per la seva òptima adaptabilitat a la pastura, així com la seva fertilitat i longevitat. No presenta problemes durant el part. La seva carn és preuada per la seva delicadesa i tendresa.
dimarts, 21 de desembre del 2021
IMATGES DE CIUTADELLA
dissabte, 18 de desembre del 2021
dimecres, 15 de desembre del 2021
diumenge, 12 de desembre del 2021
MORER BLANC - MORERA BLANCA (Morus alba L.) MENORCA
Morus alba L.
Família: MORACEAE
Gènere: Morus
Nom comú català: Morer
blanc. Morera blanca.
Nom comú
castellà: Moral blanco. Morera. Morera blanca.
Distribució per
províncies: Illes Balears.
Distribució per
illes: Mallorca.
Distribució
general (Fitogeografia): Asia
Usos i
propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.
Època de
floració: Abril, Maig
Formes vitals:
Macrofaneròfit.
Hàbitats: Plantes
de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i
síquies). Cultivada als jardins i subspontània.
Descripció: Arbre
caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15 m d´alçada, de
copa abovada o arrodonida. Les fulles són grosses, quasi glabres i llustroses
per l´anvers, alternes, peciolades, variables en la forma, arrodonides o
cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar sense pèls o molt poc
peludes, limbe oval i en forma de cor irregular, asimètric. Els fruits són
blancs, rosats o de color vermell obscur, dolços i comestibles quasi des del
començament del seu desenvolupament. Les flors són petites, i s´ agrupen en
espigues molt denses, allargades o ovoides.
Observacions: És
cultivada per a la cria dels cucs de seda i com a arbre ornamental i d´ombra.
Origen: Àsia occidental