dimecres, 27 d’octubre del 2021

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA: RAÇA FLECKVIEH O SIMMENTAL (CIUTADELLA) I MILOQUES

























La raça Fleckvieh, també coneguda com a Simmenthal  (pel seus orígens a la vall del riu Simmen en els Alps Suïssos).

Inclosa en el catàleg oficial de races de bestiar a Espanya com "raça integrada".

D'origen Suís i introduïda a Espanya l'any 1960, està actualment estesa per Aragó, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc i Principat d'Astúries.

La llet de la raça Fleckvieh, pel seu alt contingut en grassa i proteïna ofereix un alt rendiment en l'elaboració de formatges.

En l’actualitat existeixen ramaderies fleckvieh/simmental  per tot el territori nacional. 

diumenge, 24 d’octubre del 2021

ULL DE SANTA LLÚCIA - PEDRES DE LA VIRTUT (Bolma rugosa) MENORCA

Trobades a diferents platges de Menorca

Bolma rugosa, el caragol

Un ull de Santa Llúcia, ull de sirena o, etc.  és l'opercle (literalment petita tapadora) d'una espècie de gasteròpode de mar anomenada baldufa rugosa (Bolma rugosa, sinònim: Astraea rugosa). Quan mor el caragol, la caragolina va per una banda i l'opercle per un altre.

Els ulls de Santa Llúcia tenen forma d'un disc pla el·líptic. Tenen dues cares: una amb una mica de relleu irregular, que recorda una guixa, de color marronós, marró tirant a carabassa  i l'altra polida i llisa, generalment blanca o blanquinosa, on es veu el dibuix d'una espiral de caragol que a alguns els recorda un ull màgic. És per això que se'ls coneix popularment com a ulls de Santa Llúcia. Són un recurs per a joiers com a pedra preciosa orgànica barata en anells, braçalets, amulets, etc.

Aquests opercles són coneguts comunament en català com a ulls de Santa Llúcia. Tot i així, també se'n poden dir pedres de la virtut (a Menorca), pedres de Santa Llúcia, ulls de sirena (Mallorca, Alt Empordà), ulls de bruixa, ulls de Santa Teresa, pedretes del mal de cap (Dénia) i faves (aquest últim a L'Escala).

Popularment, es creu que l'ull de Santa Llúcia és un fòssil, per desconeixença de l'existència del caragol.

Foto José Juárez Ruiz

divendres, 15 d’octubre del 2021

PORT DE FORNELLS (ES MERCADAL) 6-10-2021


Les aigües tranquil·les de la badia de Fornells han ofert, tradicionalment, abric i refugi. Actualment, aquesta badia no tan sols constitueix la base d'una petita flota dedicada a la pesca de la llagosta, sinó que durant l'estiu brinda amarrament a gran nombre d'embarcacions d'esplai procedents de tot arreu.


L'illa de ses Sargantanes es l'illot més gros i és a una milla de la boca, a la part oriental; al sud de l'anterior, l'illa dels Revells, amb un canal impracticable entre ells. El tercer s'anomena illot des Porros i està a 600 metres dels Revells. 

dimarts, 12 d’octubre del 2021

OCELLS DE MENORCA: MILOQUES (Neophron percnopterus) A CIUTADELLA (9-10-2021)


L'au diferent és una miloca jove o immadura. Pel que sembla és un tercer any de calendari, és a dir, un individu nascut fa tres anys on combina plomes juvenils (fosques) amb algunes ja blanques, sobretot les cobertores. (Informació facilitada per la SOM)


La miloca, tot i que amenaçada, podria estar a prop de la saturació a Menorca

El més petit dels voltors europeus pot haver ocupat ja tots els recursos disponibles per a l'espècie a l'illa, que té la densitat de població reproductora més alta d'Europa

L'últim estudi de seguiment de la població reproductora de la miloca o voltor petit a la Reserva de Biosfera de Menorca, realitzat en 2018, estima la població d'aquesta singular au rapinyaire en 52 parelles territorials. Els seus paràmetres reproductors són bons, més elevats que en anys anteriors, amb un 75% de parelles amb èxit (nombre de polls volats per cada parella amb posta) i una taxa de productivitat de 0,92 (nombre de polls volats per cada parella territorial).

Però es dóna una circumstància especial a l'illa de Menorca. Les dades sobre la seva població pràcticament no han variat des de 2004 trobant-se sempre propera a les 50 parelles. A més, si observem l'històric dels paràmetres reproductors de l'espècie a l'illa, és possible apuntar una lleugera tendència descendent en productivitat. Tots dos indicadors fan pensar que la població pugui estar a prop de la saturació a l'illa. És a dir, que la seva població ja no pugui créixer més pel fet que la població existent ha copat ja els recursos a l'illa, hàbitat i aliment principalment, i la capacitat del territori per acollir l'espècie està en el seu màxim, que compta a Menorca amb la densitat de població reproductora més alta d'Europa. Sens dubte és una dada positiva tractant-se d'una espècie amenaçada.

La miloca s'alimenta principalment de carronya, mesura entre 55 i 65 cm i té una envergadura d'entre 148 i 171 cm. Un exemplar adult té el plomatge blanc brut a excepció de les plomes de vol, que són negres. Els joves tenen plomatge més fosc, de tons marrons i grisos. No té plomatge a la cara, de manera que deixa al descobert en aquesta zona una característica pell groga. Disposa d'un bec fi i llarg, també groc, que li impedeix esquinçar la pell de grans cadàvers a diferència d'espècies de voltor més grans. Ocupa preferentment les àrees muntanyoses i els seus voltants, així com regions més o menys abruptes, i a l'illa escull penya-segats marins per criar. És una au hivernant, tot i que a Menorca hi ha l'única població sedentària a Europa.

Maó, 29 de maig de 2019. Consell Insular de Menorca