dilluns, 31 d’agost del 2020
divendres, 28 d’agost del 2020
CODONYER (Cydonia oblonga Mill.) MENORCA
 |
Cydonia oblonga
Mill.
Família: ROSACEAE
Gènere: Cydonia
Nom comú català:
Codonyer.
Nom comú
castellà: Membrillero. Membrillo.
Distribució per
províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears.
València.
Distribució per
illes: Mallorca. Eivissa.
Distribució
general (Fitogeografia): Asia
Usos i
propietats: Comestible o usos alimentaris.
Època de
floració: Abril Maig
Formes vitals:
Macrofaneròfit.
Hàbitats:
Cultivades.
Descripció: Arbust o
petit arbre de fins a 6-7 m d´alçada amb branques irregulars i tortuoses, les
més joves cobertes d´una borra groguenca. Fulles de 5 a 10 cm ovades o
arrodonides, senceres, verdes i glabres per al anvers i molt piloses,
blanc-tomentoses per el revers. La disposició d´aquestes és alterna. Flors grosses
i vistoses, solitàries de color blanc o rosat. El fruit és piriforme o globós
de color groc quan són madurs, molt aromàtic, dur i de sabor àcid, tomentós al
principi.
Observacions: Els
fruits són molt apreciats per a prendre torrats, com les pomes, o per a
fabricar el conegut dolç o carn de codony amb sucre. Fins fa poc existia la
costum de guardar els fruits entre la roba per a que donés a aquesta el seu
agradable aroma.
Origen: Àsia
occidental i central
|
dimarts, 25 d’agost del 2020
dissabte, 22 d’agost del 2020
dimecres, 19 d’agost del 2020
PLANTES DE MENORCA: PINYONS DE RATA - ARRÒS - ARRÒS DE PARDAL - CRESPINELL - CRESPINELLA (Sedum sediforme (Jacq.) Pau subsp. sediforme)
 |
Sedum sediforme
(Jacq.) Pau subsp. sediforme
Família:
CRASSULACEAE
Gènere: Sedum
Nom comú català: Arròs.
Arròs de pardal. Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata.
Nom comú
castellà: Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato.
Distribució per
províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears.
Lleida. Tarragona. València.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Dragonera.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Juny Juliol Agost
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats:
Escletxes de roques i penya-segats. Superfícies rocoses, parets seques i
marges. Teulades, murs, encletxes de roques.
Característiques: Aquesta
espècie viu a llocs amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i
parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges
una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color
groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys
densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en
vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del
gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc
d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la
primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes
com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les
formes normal de l'espècie.
|
diumenge, 16 d’agost del 2020
LLOC DE BINISAFUET NOU (SANT LLUÍS)
 |
Edificació
modernitzada mantenint la textura i volumetria original. Teulada a dues vessants
tipus basilical irregular.
|
dijous, 13 d’agost del 2020
PLANTES DE MENORCA: CARD CIGRELL - CARD NEGRE (Carlina corymbosa L. subsp. corymbosa)
 |
Carlina corymbosa
L. subsp. corymbosa
Família:
COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Carlina
Nom comú català: Card
cigrell. Card negre.
Nom comú
castellà: Cardo cuco. Cardo de cabeza de pollo.
Distribució per
províncies: Illes Balears.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Juny Juliol Agost
Formes vitals:
Hemicriptòfit.
Hàbitats: Camps de
conreu, Vores de camins, llocs alterats.
Vores de camins, terrenys incults i zones seques.
Característiques: El card
blanc te les flors grogues, és dels pocs cards amb aquest color de les flors,
les altres espècies les tenen morades. Les fulles estan ben armades amb espines
al marge. La planta és perenne i està provista d'una soca sorprenentment
gruixada i profunda. Colonitza camps pasturats on pot arribar a ser abundant.
|
dilluns, 10 d’agost del 2020
divendres, 7 d’agost del 2020
PLANTES DE MENORCA: BUGUENVÍL•LEA (Bougainvillea spectabilis Willd.)
 |
Bougainvillea
spectabilis Willd.
Família:
NYCTAGINACEAE
Gènere:
Bougainvillea
Nom comú català:
Buguenvíl·lea.
Nom comú
castellà: Bouganvilia.
Distribució
general (Fitogeografia): Amèrica
Usos i
propietats: Medicinal.
Època de
floració: Gen Feb Mar Abr
Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Formes vitals:
Macrofaneròfit.
Hàbitats: Plantes
de jardí. Molt emprada com ornamental a jardins i murs.
Descripció: És una
liana més o menys espinosa que fa grups de tres bràctees porpres que es troben
disposades en grups de tres en tres a sota de les cimes de les flors, que es
solen confondre amb els pètals. Les flors són, en canvi, poc vistoses. Cada
inflorescència inclou 3 flors petites i tubulars, de 14-24 mm de longitud, amb
pètals de color crema. Les fulles poden mesurar fins a 60 mm de longitud,
alternes i poc peciolades.
Origen: Brasil
|
