La
necròpolis està formada per més de noranta coves d'enterrament, excavades en
els penya-segats de la cala, i va estar en ús durant gairebé tota l’època
talaiòtica. Es poden observar, bàsicament, tres tipus de coves, que són en tots
els casos tombes col·lectives on s’anaven dipositant els difunts d’un grup humà
concret:
Coves naturals amb tancament de construcció
ciclòpia. Són possiblement les coves més antigues de la necròpolis. El seu ús
es remuntaria al 1100 aC, i es perllongaria fins al 700 aC.
Coves artificials de l’edat del bronze.
Es tracta d’hipogeus formats per una sola cambra de planta ovalada, amb el
sostre baix. Es solen trobar a les parets rocoses, a una certa alçada. Segons
sembla, es van utilitzar aproximadament entre el 800 i el 600 aC. S’hi han
documentat objectes de bronze com pectorals, torques, banyes de bou o puntes de
llança.
Coves artificials de l’edat del ferro. Es tracta d'hipogeus de
grans dimensions, amb pilars i pilastres que compartimenten l’espai. La porta
sol ser rectangular, i presenten un pati exterior excavat a la roca. En general
no es troben a llocs tan inaccessibles com les coves anteriors.] S’hi han
documentat objectes de ferro com ganivets, espases o braçalets; objectes de
bronze com cadenes amb penjolls, torques i braçalets. També s’hi han trobat
denes púniques de pasta de vidre procedents d’Eivissa. L’ús ritual de la cala
va continuar després de la conquesta romana.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada