Aquesta torre de defensa costanera espanyola
es va restaurar fa pocs anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es
manifesten a l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una
faixa. Els murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.
A la planta baixa hi havia un petit magatzem
de pólvora i una cisterna. Aquest petit espai interior quedava cobert per una
cúpula semiesfèrica, sostre del pis intermedi. L'escala de caragol que comunica
el pis intermedi amb la terrassa està encastada en el mur de la torre.
El matacà se situa sobre la porta d'entrada
per defensar-la. La porta original és la que es troba a la planta intermèdia.
La porta d'accés a la planta baixa es va obrir molt després de la seva construcció.
La terrassa és una mica diferent de la de les torres angleses. Està limitada a
l'exterior per un parapet i l'espai útil per a la peça d’artilleria (canó) està
desplaçat pel que fa a l'eix de la torre per l'espai ocupat pel matacà; per
això el seu sector de tir es limitava a 180 graus, que coincideix amb el tram
més baix del parapet. En aquesta terrassa s'aprecia la zona on hi havia el forn
per a les “bales vermelles”, projectils que s'escalfaven fins que aconseguien
un color vermell roent. Aquests projectils, disparats contra els vaixells de
buc i cobertes de fusta, en topar amb les estructures d'aquestes embarcacions i
encastar-s’hi podien fer-les incendiar.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada