POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA) 2018

El Poblat talaiòtic de Torrellafuda és un dels assentaments prehistòrics més espectaculars de Menorca i es caracteritza per la monumentalitat de les seves edificacions. El que diferencia aquest jaciment d’altres assentaments prehistòrics menorquins és la presència de la muralla que rodeja part del poblat, d’una alçada considerable i en bon estat de conservació. La murada està construïda amb la tècnica ciclòpia (lloses de pedra de grans dimensions) per la seva cara externa, i per blocs tallats de mida mitjana col·locats en filades horitzontals per la seva cara interna. Té una amplada aproximada de tres metres i conserva tres portes d’accés, dues de les quals presenten un corredor cobert amb grans lloses. El talaiot, de secció troncocònica i planta absidal, està força deteriorat a la seva part superior. Des de dalt d’aquest gran monument es tenia un ample domini visual del territori. Un altre edifici emblemàtic del poblat és el recinte de taula, monument de caràcter religiós on hi destaca la gran Taula central. De camí cap al talaiot es troba una cova d’enterrament, picada a la roca artificialment i de planta globular. A les tanques del voltant i cobertes per la vegetació es conserven un gran nombre de cercles d’habitació i un altre hipogeu d’inhumacions col·lectives, el qual indica que el poblat talaiòtic de Torrellafuda tindria unes dimensions molt més grans que l’actual àrea visitable. 

 

 Cova artificial d'enterrament (Hipogeu)

 Talaiot

RECINTE DE TAULA

Edifici de planta en forma de ferradura i façana lleugerament còncava, destinada al culte, possiblement lligat a celebracions relacionades amb el calendari agrícola i ramader, en el qual  es sacrificaven ovelles i cabres joves, i s’oferien  libacions de vi. La taula es troba rompuda i caiguda en el centre de l’edifici, mentre que es conserva el pilar i el capitell d’una pilastra en forma de taula adossada al mur de l’edifici. La cronologia d’aquests edificis es situa, generalment, entre el segle V aC i el segle I dC. Aquest santuari va ser parcialment excavat en els anys 60 del segle passat, localitzant-se ceràmiques indígenes fetes a mà així com altres fetes a torn procedents de Megara i Itàlia.