diumenge, 28 de gener del 2018

FAUNA DE MENORCA: SERP BLANCA O D’ESCALA (Rhinechis scalaris)


A Menorca hi viuen tres espècies de serp: la serp blanca (Rhinechis scalaris), la serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de garriga balear (Macroprotodon mauritanicus).Totes tres espècies van ser introduïdes per l'home, segurament en època romana. Actualment estan protegides per la llei.

ZONA PUNTA DE S'ESCULLAR
(Rhinechis scalaris)
La serp blanca o ratllada (Zamenis scalaris) és una espècie de serp que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord.
És una serp fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semi adults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.
Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala),  mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.
Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm. Sinònim: Sacre
Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.
Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.
La còpula es realitza de finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment l'eclosió s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre.
Viquipèdia 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada