 |
|
A Menorca hi viuen tres espècies de serp: la serp
blanca (Rhinechis scalaris), la serp d'aigua (Natrix maura) i la
serp de garriga balear (Macroprotodon mauritanicus).Totes tres espècies van ser
introduïdes per l'home, segurament en època romana. Actualment estan protegides per la llei.
|
ZONA PUNTA DE S'ESCULLAR
 |
|
(Rhinechis scalaris)
La serp blanca o ratllada (Zamenis scalaris) és una espècie de serp que es
troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i
per tota la península Ibèrica excepte al nord.
És una serp fàcilment
identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors
brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques
negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt,
ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la
lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que
s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semi adults i els
adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma
de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle
de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que
creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions.
El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.
Cal remarcar que la
forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de
les tonalitats blanquinoses del ventre.
Els adults, amb la cua i
tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els
150 cm. Sinònim: Sacre
Es mostra activa de dia
i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de
cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les
cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).
Malgrat ésser una serp
totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i
escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que
bufa i xiula sorollosament.
Tot i que ingereix
ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons,
musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a
l'ésser humà. Els exemplars adults
poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes
i d'artròpodes.
La còpula es realitza de
finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la
femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color
blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la
incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment
l'eclosió s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre.
Viquipèdia
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada