dissabte, 30 de setembre del 2017

SANT JOAN DELS HORTS DE CARBONELL (ES MERCADAL)


En els horts de Carbonell es constituí un petit nucli urbà, amb un únic carrer i unes trenta cases. La família Salort cedí el terreny on es construí l’església de Sant Joan dels Horts de Carbonell, beneïda pel bisbe Juano l’any 1807 com a parròquia. 




Avui la nova propietat ha transformat l’antiga rectoria i escola rural en un habitatge, a canvi de la restauració de l'antiga església.


A la Gran enciclopèdia catalana posa:
Sant Joan de Carbonell, ets Horts de Carbonell. Antic llogaret del municipi des Mercadal (Menorca), al NE de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels horts de Sant Joan o de Carbonell, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent. El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells. 

dijous, 28 de setembre del 2017

PLANTES DE MENORCA: FIGUERA DE MORO – FIGA DE PALA – FIGUERA DE PIC (Opuntia maxima Miller)













 
Opuntia maxima Miller
Família : CACTACEAE
Gènere : Opuntia
Nom comú català : Figa de pala. Figuera de moro. Figuera de pic. Figuerassa. Nopal. Palera.
Nom comú castellà : Chumbera. Tunera. Tuno.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Amèrica
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Planta robusta, erecta (fins 5-6 m) i espinosa formada per tiges aplanades (artells) que es poden separar espontàniament de la resta per la part més constreta. Aquests artells són grans (30-50 cm) i tenen les areoles prominents amb nombrosos pèls rígids (gloquidis) terrosos i caducs, i normalment amb espines molt variables en densitat (3-6) i mida, són divergents i blanques. Les flors són molt grans (7-8 cm diàmetre) i vistoses de color groc lluent o taronja intens. El fruit és carnós i profundament deprimit a l’àpex de color ataronjat fins vermell quan madura.
Observacions : Cultivada pels seus fruits comestibles y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.
Estatus : Introduïda.  

diumenge, 24 de setembre del 2017

PLANTES DE MENORCA: FARIGOLA MASCLE - FRIGOLA BORDA - HERBA CUQUERA - HERBA DE SANT PONS - LLENGUA DE PASSARELL (Teucrium capitatum L.)




Teucrium capitatum L.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Teucrium
Sinònims : Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
Nom comú català : Farigola mascle. Frígola borda. Herba cuquera. Herba de Sant Ponç. Lledanies. Llengua de passarell. Poliol. Timó mascle.
Nom comú castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Garrigues i pinars secs, freqüent vora la mar.
Usos i propietats : Aromàtica.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques: Petita mata de fulles i tiges cobertes de pilositat blanquinosa. Les fulles, oposades, tenen el marge dèbilment lobulat. Les inflorescències s'agrupen en petits glomèruls i les flors són rosades o purpurines. Floreix al final de la primavera. Viu a les garrigues, pinars i camps de conreu abandonats, a diferencia d'altres espècies properes com Teucrium dunense, que viu a les platges, i Teucrium cossonii que viu a les escletxes dels penyals.

dimecres, 20 de setembre del 2017

MAGRANER (Punica granatum L.) MENORCA












Punica granatum L.
Família : PUNICACEAE

Gènere : Punica

Nom comú català : Magraner.

Nom comú castellà : Granado.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivat i subespontani al Mediterrani.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Tèxtil. Usos simbòlics.

Observacions : Cultivada com a planta ornamental per tota Espanya.

Estatus : Introduïda.

Origen : Sud-oest d’Àsia

Descripció : Arbust o arbre caducifoli espinós, que arriba als 6 m d’alçada, amb escorça bruna-gris. Fulles simples, oposades, encara que algunes es presenten alternes o fasciculades, d´entre 3-8 cm de longitud, i 0.8-2.5 cm d´ amplada, oblongue-lanceolades. Limbe coriàci, de color verd brillant. Flors de color groc vermellós molt vistoses rodejades per un calze, vermell i carnós amb forma de copa, amb 5-7 lòbuls que persisteixen en el fruit. Fruit comestible amb nombroses llavors i polpa gustosa.

Època floració : Maig-juny

dilluns, 18 de setembre del 2017

ZONA DE BINICALAF - ASSENTAMENT - POBLAT TALAIÒTIC??? -SANT CLIMENT (MAÓ)


Passejant pel camí de cavalls, prop de la zona de Binicalaf, em van cridar l’atenció unes pedres. M’hi vaig acostar i amb total desconeixement, vaig fer aquestes fotos pensant que tal vegada es tractaven de les restes d’un  assentament o poblat talaiòtic. He cercat informació per Internet i no he sabut trobar-ne. Si algú ho coneix, m’agradaria que m’ho digués.