ES CASTELLÀS DEL CAPARROT DE FORMA (MAÓ) 2017

El conjunt arqueològic des Castellàs des Caparrot de Forma està format per una fortificació o muralla i una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus. La muralla és el monument que s'inclou en la candidatura, tot i que hi ha quatre hipogeus que entren dins l'àmbit delimitat pel cap costaner.
Una gran muralla formada per un parament de grans pedres tanca l'istme que dóna accés al cap costaner, formant una espècie de bastió o fortificació que tanca el Caparrot. Al sector sud s'hi adossa un parament corb. A l'interior hi ha, almenys, dues construccions de planta circular construïdes amb pedra petita. Les excavacions realitzades han permès constatar que l'habitació oest tenia unes dimensions de 6 per 3,5 metres. Tant aquesta habitació com la que està adossada al costat est -que encara no està completament excavada- tenen la seva pròpia zona de combustió, situada prop de la muralla. Les excavacions també han permès recuperar restes de ceràmica pertanyents als atuells que els seus habitants utilitzaven en la vida diària, així com dos molons o molins de mà per moldre els cereals. A més, han aparegut ossos d'animals que van formar part de la seva dieta alimentària, entre els quals cabres, ovelles i porcs.
Sota un munt de pedres hi ha una cavitat que segons notícies de soldats destacats en el lloc durant la Guerra Civil espanyola es tracta d'un pou d'aigua dolça.
Durant una de les campanyes d'excavació que duen a terme investigadors vinculats a la Universitat de Sàsser, es van localitzar les restes d'una possible torre de guaita del segle XVII. Està documentat amb testimonis orals que la talaia va ser utilitzada durant la Guerra Civil de 1936-1939. Durant la campanya de novembre de 2010, es va excavar aquest recinte i a l'angle nord-est es va descobrir una llar o fogó de dimensions reduïdes, en el qual segurament s'utilitzaven brases en lloc de foc. També van aparèixer restes de morter en una de les parets, per la qual cosa cal suposar que l'interior de l'edifici estava enlluït, així com restes d'atuells de ceràmica, que estan en fase d'estudi, i de plats d'estil anglès, que es van fragmentar amb l'enfonsament de la teulada de l'edifici.
Als peus del penya-segat, tant en el costat est com en el costat oest, es localitzen alguns hipogeus excavats a la roca, un dels quals va ser excavat per l'equip de Sàsser, i gràcies a això es va poder recuperar informació sobre l'ús funerari d'aquests espais.