TARONGER DOLÇ (Citrus sinensis (L.) Osbeck)

Citrus sinensis (L.) Osbeck

Família : RUTACEAE           

Gènere : Citrus

Nom comú català : Taronger dolç.

Nom comú castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada a horts i jardins.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Observacions : Es considerada amb freqüència com una variant de Citrus aurantium.

Origen : És incert, però es creu de la Xina.

Descripció : Petit arbre perennifoli amb una copa arrodonida mes o menys espinós. Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla que és el que el diferencia de Citrus aurantium a més del fruit que té escorça més prima de color entre groc- ataronjat i groc menys intens que al Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium però sobretot pel sabor dels fruits que és agre o dolç, però no amarg.

Arbres Fruiters del Barranc d’Algendar

La disposició dels espais de cultiu conserva encara el model tradicional de nombroses divisions (veles, pletes, camades) seguint els desnivells naturals del terreny. Tradicionalment aquests espais, per les seves característiques físiques i ambientals, s’han dedicat sempre als horts d’arbres de fruita.