Son és la
contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona,
normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria
de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a
assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos
el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o
famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada