El projecte va ser redactat per Emili Pou. L’òptica original era
catadiòptrica de 4t ordre, fixa però amb 2 lents diòptriques verticals externes
giratòries que produïen una aparença lluminosa de llum fixa variada per
llampades blanques cada 3 minuts. El llum emprat era moderador d’oli d’oliva.
Es va inaugurar el 10-07-1859.
El cost de l’aparell òptic, construït per la casa Henry Lepaute, va ser de 3.250
francs francesos amb un preu de 300 francs cada una de les lents externes i
2.650 francs l’òptica fixa. Aquesta part fixa de l’aparell òptic va ser
destinada més tard, el 1970, a prestar servei al far del Cap Blanc, on encara
roman i és l’òptica més antiga que hi ha actualment instal•lada als fars de les
Balears.
L’existència d’una cova submarina a les proximitats produïa tremolors a
l’edifici que arribaren fins i tot a trencar algun vidre de la llanterna.
El 1969 es va recréixer la torre 17 metres per poder complir amb els
abastos requerits en el Pla de Millora de l’Enllumenat de 1967. Per tal de
reforçar la consistència de la torre se li van afegir uns contraforts i va
adquirir llavors la seva fisonomia actual, única entre els fars de l’arxipèlag
Balear.
El 1860 el Subgovernador Civil de Menorca va enviar un escrit als torrers
d’aquest far en què els demanava la seva col·laboració en la captura d’uns
presos que s’havien escapat, però els torrers van contestar que no els era
possible fer-ho pel fet que encara no se’ls havia proveït de l’armament que
segons el Reglament del Cos de Torrers de Fars havia d’haver en cada far.
Fars de Balears
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada