LLOR - LLORER (Laurus nobilis L.) MENORCA

El llorer, Laurus nobilis, és una planta ben coneguda per les fulles aromàtiques amb usos culinaris. De port arborescent, té un hàbit de creixement típic dels arbres de clima càlid, com una gran mata amb nombrosos troncs principals que es van renovant periòdicament a partir dels brots basals que surten de la soca. Més que un arbre és com un gran arbust. Per aquestes i altres evidències es considera el llorer un vestigi de quan el clima a la Mediterrània era més càlid I humit. Actualment encara es poden veure boscos de llorers a les illes de la Macaronèsia, com les Canàries. Per les mateixes raons les poblacions  més importants de l’illa estan refugiades a l’interior d’ambients frescos i redossats, com el barranc d’Algendar. No se sap si aquestes plantes són naturals, relictes, o bé introduïdes en temps antic per l’home. El fet que les seves llavors siguin dispersades activament pels ocells (ornitocòria) I que la diversitat genètica arreu de la Mediterrània sigui baixa dificulta determinar amb certesa el caràcter autòcton o no de les poblacions. En qualsevol cas, és una planta característica d’alguns dels indrets amb més valor paisatgístic de l’illa com són els barrancs. 

Laurus nobilis L.

Família : LAURACEAE

Gènere : Laurus

Nom comú català : llor. Llorer.

Nom comú castellà : Laurel.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Llocs ombrívols i humits. Torrents i penyals. També cultivat.

Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El llorer és un arbre amb fulles lanceolades, coriàcies i aromàtiques, de color verd fosc. Les flors són blanques, surten en umbel·les a les aixelles de les fulles. Aquest arbre ha estat cultivat des de temps immemorial, per tant la seva distribució original és confusa. Però podem estar bastant segurs de que és un arbre propi de la nostra flora perquè viu a llocs molt naturals: escletxes de les parets rocoses; esporàdicament pot arribar a ser abundant. Probablement és tracta de les restes de boscos de llorers que van viure a les nostres illes fa milers d'anys.

Observacions : Les fulles han estat emprades per a cuinar, ja que desprenen un fort aroma. També és usual des de temps molt remots la utilització de corones de llorer per posar als herois.

Origen : Mediterrani fins a Àsia Menor