Aquest far va ser inaugurat el 20 de
març de l’any 1852. La particularitat de trobar-se dins les proximitats d’una
bateria militar de costa, va provocar protestes per part dels comandaments
militars al veure com el far obstaculitzava un sector de tir. Endemés els torrers allà destinats, estaven atemorits
perquè els projectils arribaven dintre
de l’edifici, posant en perill les seves vides i la de les seves famílies, tot
i que eren avisats per a sortir del far quan es produïen les pràctiques de
tir. Açò motivà l’apagada del far el
1912 i va ser substituït per un fanal mòbil col·locat en un pescant metàl·lic a
la vorera del penya-segat, que produïa una aparença lluminosa de grups de 4
ocultacions cada 15 segons, mitjançant una òptica diòptrica de 9 anells i una Llum Maris: (Llum
alimentat amb parafina o petroli, que utilitzava una o dues metxes, i que va
ser emprat en fars de petit o mitjà abast), d’una metxa
alimentada amb petroli. D’aquesta manera cada vegada que es decidia disparar
els canons, es plegava el pescant deixant lliure l’espai de tir. L’antic edifici no va ser enderrocat
fins l’any 1917 i part del material es va reutilitzar per a la construcció del
far de Favàritx. El 22 de juliol de 1918 va quedar electrificat l’enllumenat
del fanal situat al pescant i, a uns cent metres de l’antic far de Maó, es van
construir uns nous habitatges per als torrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada