CASAT DE FORMA VELL - SANT CLIMENT (MAÓ)

Per poc que hagueu recorregut el sud de Sant Climent (terme de Maó), ja sigui per mar o per terra, de ben segur que us hauran cridat l’atenció tres casats de lloc alterosos i amb unes façanes curosament decorades d’estil clàssic. Vistes de ponent a llevant, són les cases de Formet Nou, Formet Vell i Forma Vell. Tomàs Vidal atribueix el seu estratègic enclavament en el paisatge a una “moda” d’entre els segles XVIII i XIX que cercava una bona vista, principalment a la mar, amb “la proliferació de belles cases de senyor (generalment llocs “nous”) que ocupen les cotes més panoràmiques de la costa de xaloc (Formes, Binidalins, etc.).”

A finals del segle XIX, aquestes construccions rurals ja havien cridat l’atenció de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en el seu itinerari del sud de Sant Lluís en direcció a Sant Climent, qui afirma que des del camí es contempla “una panoràmica completa de successius cims, visibles perfectament des del mar, coronats per les bellament emplaçades Forma Vell i els dos Formets”.

S’Arxiduc es recrea en la descripció d’aquests casats. De Forma Vell destaca la gran porxada amb tres arcs, de la que neix una escala que duu a la terrassa, des de la que es frueix d’una preciosa vista dels dos Formets i, en direcció al mar, de l’ampla depressió on s’ubiquen Sargossam amb la seva torre i Binidalí Nou.

Els tres enfronts més representatius de les cases dels Formes poden servir perfectament com a models del façanisme propi d’una arquitectura menorquina, bàsicament rural, executada entre els segles XVIII i XIX. Així ho posen de manifest els arquitectes Vicenç Jordi i Enric Taltavull, que els utilitzen per descriure’n dos tipus.

Del “façanisme amb enfront llis” en ressalten, entre d’altres, les següents constants: edificis de dues plantes habitables, amb vivenda per als propietaris; primer pis amb una llotja centrada dins la façana, normalment amb tres trams d’arc rebaixat o de mig punt; simetria compositiva i incorporació d’elements clàssics, inclòs el frontó.

Dintre d’aquest tipus, hi engloben Forma Vell i Formet Nou. El primer es distingeix pel concepte diferent del pla de la façana, coronat a dues vessants i amb una senzilla cornisa de remat, però sense frontó; també presenta algunes innovacions en la porxada i llotja sobreposades. Pel que fa a Formet Nou (que per una errada s’identifica com Formatell) té una façana escassament tractada, excepte el frontó, d’una rotunditat manifesta i una obertura circular d’un cert regust popular.

Una altra peculiaritat d’aquestes possessions són els seus jardins, que segueixen el suau pendent natural de terreny, a partir del pati que emmarca la façana principal, i dintre del mateix estil clàssic. No han passat desapercebuts, certament, ni per s’Arxiduc ni pels arquitectes als que ens acabam de referir.

El pati de Forma Vell acaba, cap a migjorn, amb un balcó que guaita damunt el jardí, que es regava amb l’aigua de la cisterna situada davall el pati, que té el coll a la vora de l’ampla escala de baixada, flanquejada un temps per una heura blanca i verda a un costat i només verda a l’altre. Dins el jardí hi ha una altra cisterna, de ròssec. A la dreta hi havia un colomar i un “galliner” habitat per una parella de paons. El jardí té continuïtat, sempre cap el sud, amb dos horts, als que s’accedeix per sota d’un “airós arc”, citat per s’Arxiduc i ben conservat; horts que havien estat sembrats d’ametllers i ceps, i més envant de trèvol. A la paret de migjorn s’hi acomoda un banc de pedra amb respatller.

ADOLF SINTES  12/01/2012