LLOC DE BINIAIXA GRAN (MAÓ)

La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixes o introductors següents: bini-, son, torre, al- i rafal.

Bini- és un prefix d’origen àrab que equival a “fill de…” i que s’utilitza com a indicador patronímic, de manera que el que segueix correspon a un nom propi, personal o col·lectiu; és a dir, un prenom o el nom de família o, més probablement. d’un llinatge. Alguns autors han suggerit que la majoria dels noms iniciats per ‘bini’ a les Balears correspondrien a llinatges (o clans) berbers. En èpoques més recents s’han anomenat alguns llocs utilitzant el prefix ‘bini’ sense que la continuació correspongui a un patronímic, en un intent de voler-lo assimilar a noms antics (p. e. Binibò).

Si agafam com a referència el capbreu de 1600 (reproduït en el quadre elaborat per Murillo, Meloussa, núm. 1, 1988), en el qual consten 340 llocs que corresponen a 258 topònims diferents, podem comprovar que el més estès és ‘bini-’ (64), seguit de ‘son’ (30), ‘al-’ (24), ‘torre’ (21) i ‘rafal’ (19). Entre aquests cincs introductors representen més de la meitat dels noms de lloc de l’època, però la seva distribució és desigual. Així, mentre als termes del centre i llevant (Alaior, es Mercadal/Santa Àgueda i Maó) predominen els topònims introduïts per ‘bini-’, a ponent (Ciutadella) predominen els introduïts per ‘son’ i ‘torre’. En aquesta distribució s’hi pot veure un element de significació social, perquè el grup social i econòmic més alt tendia a posar el seu nom al lloc. En qualsevol cas, sembla evident que l’estructura agrària bàsica del camp menorquí és una herència de l’època islàmica (àrab/berber), si ens atenem als noms dels llocs.

Un altre aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques, especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).

CULTURA POPULAR DE MENORCA

 

 

Aquest lloc també es coneix com a "BINIAIXA DE SES PIQUES" o "BINIAIXA DES PUJOL GROS"

TALIS O ATALIS (ES MIGJORN GRAN)

 

 

POSTA DE SOL ATALIS 15-12-2013

SA BASSA VERDA D'ALGAIARENS (CIUTADELLA)

 BELLESA I MÀGIA D’AQUEST ENTORN  EN UN CAPVESPRE GRIS I ENNUVOLAT

http://www.academia.edu/5111670/Les_basses_temporals_i_lhome

ESGLÉSIA DEL SANT CRIST - SEGLE XVII- (CIUTADELLA)

Petita església que té els seus orígens l’any 1662, quan el gremi de cardadors de Ciutadella acordà adquirir una casa vella per aixecar-la i poder posar la imatge del Sant Crist dels Paraires. El mestre de cases fou Pere Sureda, que la construí en quatre anys seguint els patrons de l’arquitectura religiosa del moment, i és un dels millors exemples d’arquitectura barroca menorquina que es conserven. Interior de nau única amb coberta de voltes d’aresta, creuer amb cúpula, absis trapezoïdal i amb les parets decorades amb pintures al fresc de l’època. La portalada, força decorada, presenta, en la part superior l’escut dels Àustria.

http://www.ajciutadella.org/Contingut.aspx?IdPub=7850