IMATGES DE LES TAULES DE MENORCA

TAULA DE TORRALBA D'EN SALORT (ALAIOR)

Les taules són un dels monuments que s'associen directament amb l'illa de Menorca, ja que no es troben a cap altre indret del món.

Van ser construïdes entre la primera i segona època talaiòtica, entre el 1600 i 700 abans de Crist. L. Plantalamor, 91)

Una taula, a arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca. El terme taula fa referència, en sentit estricte, a l'element central en forma de T d'un tipus d'edifici conegut com a recinte de taula. Aquest element central està construït amb dues lloses rectangulars de grans dimensions, que poden passar els quatre metres d'alçada. La llosa vertical rep el nom de pedra-suport mentre que la superior, horitzontal, és la pedra-capitell.

Els recintes de taula estan presents a la majoria dels poblats talaiòtics menorquins però, al contrari del que passa amb els talaiots, sempre apareix un únic recinte a cada assentament.

La "pedra-suport" de la taula acostuma a presentar la cara frontal i les laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un sortint a manera de nervi central (una franja vertical al centre, més gruixuda, com a Sa torreta de Tramuntana, les taules de Torralba o Son Catlar, que deuria servir per a ajudar a aguantar la llosa superior. Les "taules" sense aquest nervi tenen sovint la "pedra-suport" trencada o esquerdada.

La "pedra-capitell" de la taula acostuma a tenir les seves arestes inferiors de dimensions més reduïdes que les superiors, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit, i freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a la cara de sota, que devia servir per assegurar-la damunt la "pedra-suport". Les taules es diferencien dels anomenats pilastres justament a la pedra capitell, que és ampla, de mida semblant a la pedra-suport, a les taules, mentre que en cas dels pilastres, que a més solen ser de pedra-suport més estret, la pedra-capitell és varies vegades més petita que l'alçada de la pedra-suport.

En quant a la seva funció, encara no s'ha descobert la seva finalitat, havent-hi moltes teories:

- Altar de sacrificis

- Lloc de culte solar

- Lloc de culte lunar

- Relacionades amb cultes funeraris

- Lloc de descarnament

- Observatoris astrològics

- Representació d'un cap de bou

- Funcional (columna central servia per aguantar una coberta)

Algunes hipòtesis intenten explicar el misteri de la construcció dels grans monuments talaiòtics, com les taules de Menorca: l’obtenció de grans blocs de pedra, el seu transport i la seva elevació.

Les taules menorquines estan formades per dues grans pedres, una col•locada verticalment que descansa sobre la roca del sòl, i una segona horitzontal que li dóna la imatge d’una T gegantina. En alguns casos, la pedra vertical o de suport pot superar els quatre metres de longitud i, a Torralba d’en Salord, arribar fins als 5 metres.

Per aconseguir aquests grans blocs de pedra, els constructors havien de seleccionar una roca calcària que tingués la suficient consistència i que no es trencàs. Calia treure el bloc de la pedrera d’una sola peça, tallant la roca i trencant el bloc mitjançant falques de fusta que es banyaven. En inflar-se la fusta per l’acció de l’aigua, el bloc seria arrabassat de la roca mare. Després només quedaria la feina d’allisat, que segurament es faria a la mateixa pedrera.

Per al transport, el mètode més plausible —prou utilitzat en moltes cultures antigues— seria l’arrossegament del bloc col•locat damunt de troncs. La força utilitzada seria la humana i la d’animals de tir (bous o equins), prou abundants a Menorca en aquella època.

S’ha dit també que aquest seria el sistema per pujar la pedra capitell, mitjançant una rampa. Ara bé, aquesta hipòtesi presenta el problema que seria necessària una rampa de molts metres de longitud i no sempre seria possible construir-la en una zona on devia haver-hi construccions anteriors. Per això no és agosarat pensar en la utilització d’una mena de grues primitives a base de grans troncs de fusta, cordes i un sistema de contrapesos que permetria —amb esforç, precaució i temps— aixecar el bloc de la pedra capitell fins a situar-lo, en equilibri, sobre la pedra suport.

TAULA DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA (MAÓ)

TAULA DE TALATÍ DE DALT (MAÓ)

TAULA DE TORRE D'EN GALMÉS (ALAIOR)
Té el capitell caigut

TAULA DE TORRELLISAR (ALAIOR)

TAULA DE TORRETRENCADA (CIUTADELLA

TAULA DE BINISSAFULLET NOU (SANT LLUÍS)

TAULA DE TREPUCÓ (MAÓ)

TAULA DE SA COMERMA DE SA GARITA (ALAIOR)

TAULA DE SON BERNARDÍ (CIUTADELLA

Està molt deteriorada i es difícil saber si alguna de les columnes trobades, podria ser la pedra suport de la taula

TAULA DE SON CATLAR (CIUTADELLA)
La Taula de Son Catlar s’ha conegut sempre rompuda

TAULA DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA)

La columna i el capitell van caure i són a terra, fragmentats, però es conserva una monumental pilastra en posició original.

TAULA DE BELLA VENTURA (CIUTADELLA)

Aquesta Taula no es conserva intacta, doncs la seva pedra capitell es troba caiguda i trencada davant la pedra suport.

TAULA EST DE SO NA CAÇANA (ALAIOR)
 La pedra capitell es troba a terra

TAULA OEST DE SO NA CAÇANA (ALAIOR)
 Sense la pedra capitell

TAULA DE BINIMASSÓ (FERRERIES)

Només conserva la pedra suport i la meitat del recinte. El seu estat de conservació és deficient. Està datada en el  període talaiòtic (800-450 abans de Crist).