PEDRERA DE SANTA PONÇA (ALAIOR)

Pedrera de cantons de marès a l’aire lliure, excavada en terrenys calcaris del miocè.

La seva explotació va durar més de cent anys, des de mitjan segle XIX fins poc després de l’any 1970.

Al principi de l’explotació, l’extracció de la pedra es feia manualment i des de dalt; però a mitjan del segle XIX es va començar a utilitzar el molí per pujar les pedres, la qual cosa va permetre aprofundir i ampliar la pedrera i crear els espais esculpits que ara podem veure. Tanmateix, no es va utilitzar l’energia elèctrica fins al final dels anys seixanta del segle XX.

Els treballadors de les pedreres es deien trencadors. Les eines utilitzades al començament de l’explotació, com ara l’escoda, el pic, els tascons, els verducs i el molí, es varen substituir, amb la utilització de electricitat, per la regatadora , la serra talladora i els muntacàrregues.

El 15 de maig de 2000 la pedrera va ser declarada bé d’interès cultural (BIC) pel Consell Insular de Menorca.