CALA RATA (MAÓ) 2012

Cala Rata es troba a s'altra banda des Port de Maó

 

CALA PADERA O PEDRERA (ES CASTELL) 2012

PARRÒQUIA DE LA CONCEPCIÓ (MAÓ)





L'Església de la Concepció, de Maó, va ser construïda l'any 1749, per la colònia grega establerta a Maó. Per tant, era una església ortodoxa dedicada a Sant Nicolau de Bari. Té planta grega i la decoració és d'estil bizantí. L'any 1782 aquesta colònia va ser expulsada i l'església va ser abandonada, però el 1868 passà a formar part del culte catòlic. Per aquest fet, se n'eliminaren tots els símbols ortodoxes.

RIU PLA (MAÓ)

Riu Pla es troba a s'Altra Banda des Port

CUINA TÍPICA DE MENORCA

COCA AMB ALBERCOC

FORMATJADES DE CARN




COCA AMB TOMÀTIGA

PASTISSETS



FORMATJADES DE BROSSAT



 




ARRÒS DE LA TERRA

En aquesta recepta no s’empra arròs sinó un blat mòlt que recorda el cuscús. Sens dubte, el seu origen prové dels àrabs, que van conquerir Menorca el segle setze.

ENSAÏMADA MENORQUINA

  

FORMATJADES DE FORMATGE

CRESPELLETS

ELABORANT LLET ESPESSA 

 CUIXOT, FOGASSA DE FORMATGE I SOBRASSADA

CALA DE SA TORRETA I CASETA DE VORERA (MAÓ)

Cala de sa Torreta està a 14 quilòmetres de Maó, situada entre es Colomar i Punta de ses Àguiles. Forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès de s’Albufera des Grau.

El topònim d’aquesta platja verge, bella i de talús arenós, prové de la torre defensiva homònima (també es coneix aquesta atalaia amb el nom de Tamarells, en referència a la platja veïna), que s’alça en el sortint de es Colomar, a 750 metres de distància de Cala de sa Torreta.

Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen el fondeig d’embarcacions. Aquest racó costaner pertany al tram de litoral comprès entre s’Illa de’n Colom i Cap de Favàritx o Punta de Capifort, dues milles marines i mitja de costa alta, ondulada i pedregosa, la qual cosa dificulta la seva navegació perquè està plena de baixos, lloses i esculls. Les cales i entrants petits, disseminats entre Punta de Fra Bernat (sud) i Cap de Mossèn Vives, posseeixen aquests obstacles naturals que interfereixen el seu accés per la mar.

Les característiques descrites anteriorment expliquen l’afluència baixa de banyistes locals i turistes. Els pocs visitants que s’apropen fins aquesta cala ho fan per la mar, tot i les dificultats. Tot i així, es possible accedir a aquest tram de litoral caminant des de la Cala des Grau.

SES MAMAES PRIMES

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA) 2012

El Poblat talaiòtic de Torrellafuda és un dels assentaments prehistòrics més espectaculars de Menorca i es caracteritza per la monumentalitat de les seves edificacions. El que diferencia aquest jaciment d’altres assentaments prehistòrics menorquins és la presència de la muralla que rodeja part del poblat, d’una alçada considerable i en bon estat de conservació. La murada està construïda amb la tècnica ciclòpia (lloses de pedra de grans dimensions) per la seva cara externa, i per blocs tallats de mida mitjana col·locats en filades horitzontals per la seva cara interna. Té una amplada aproximada de tres metres i conserva tres portes d’accés, dues de les quals presenten un corredor cobert amb grans lloses. El talaiot, de secció troncocònica i planta absidal, està força deteriorat a la seva part superior. Des de dalt d’aquest gran monument es tenia un ample domini visual del territori. Un altre edifici emblemàtic del poblat és el recinte de taula, monument de caràcter religiós on hi destaca la gran Taula central. De camí cap al talaiot es troba una cova d’enterrament, picada a la roca artificialment i de planta globular. A les tanques del voltant i cobertes per la vegetació es conserven un gran nombre de cercles d’habitació i un altre hipogeu d’inhumacions col·lectives, el qual indica que el poblat talaiòtic de Torrellafuda tindria unes dimensions molt més grans que l’actual àrea visitable.

RECINTE DE TAULA



 

COVA ARTIFICIAL D'ENTERRAMENT





TALAIOT



El poblat conserva una murada fabricada amb tècnica ciclòpia de grans pedres, que rodejava una part del poblat talaiòtic. Malgrat actualment es troba molt transformada per les actuals parets seques, es poden observar dues portes conformades per corredors coberts amb grans lloses. Aquest tipus de murs tenien un caràcter més domèstic que militar, ja que delimitaven el poblat del seu entorn agrícola i ramader. La cronologia d’aquests tipus de murades se situa entre el segle VIII i el VI aC.