Principi segle XVIII – barroc
Aquest temple es va edificar a finals del segle XV i va quedar danyat encara que no destruït del tot el 1558. Aquest temple primitiu va ser substituït per un altre a la fi del segle XVII.
És un dels exemplars més interessants del període barroc menorquí, de planta de nau única coberta amb voltes d'aresta, amb tres capelles a cada costat i un creuer, que té la mateixa amplada que la nau, cobert amb una cúpula rematada amb una llanterna .
El que més sorprèn de l'interior és la utilització de l'estriat de la pedra de marès en gairebé tots els ornaments d'arcs, filets i arestes de les voltes, així com les voltes de petxina que rematen els sostres de les capelles i el gran equilibri de proporcions l'espai interior.
El conjunt coincideix estilísticament amb el palau Saura, la capella de les Ànimes de la Catedral, el reraltar dels Socors i el creuer i el cambril de l'ermita de Gràcia, totes obres de membres de la família Amorós, que van ser els executors a Menorca de els pocs edificis que connecten tímidament amb el barroc.
De totes les façanes de les esglésies de Menorca la del Roser és la de major qualitat arquitectònica. Destaca la rosassa amb la Mare de Déu del Roser i l'acabat amb balustrada inclinada per recórrer la contraportada. La torre del campanar és del segle XIX. Els anglesos, durant l'ocupació de Menorca, van voler utilitzar-la per culte anglicà.
L'església del Roser va ser sistemàticament destruïda el 24 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, no es va tornar a obrir al culte i poc temps després el bisbe va instal•lar-hi una branca de la secció femenina d'Acció Catòlica, fins als anys setanta en què queda tancada. Posteriorment, als anys noranta, la diòcesi va cedir l'edifici a l'Ajuntament de Ciutadella que va convertir l'església en una sala d'exposicions.
L'última restauració del 2002, li ha concedit una nova categoria, respectuosa amb l'edifici i d'acord amb el seu ús actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada