CATEDRAL DE MENORCA - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (CIUTADELLA)

Aixecada per ordre del rei d'Aragó Alfons III després de la conquesta de Menorca (1287). Pertany a l'estil gòtic català d'una sola nau de 14,5 m . d'amplària, coberta amb volta de creueria de sis trams, amb una altura de 23 m . Cada tram està delimitat per arcs formers que reposen sobre els capitells decorats amb bordons. Els trams estan recorreguts en diagonal per arcs secundaris que clouen en una clan circular esculpida. Les capelles estan separades per pilastres trilobulades que clouen en capitells decorats amb motius vegetals.

L'església ha sofert greus atemptats en el curs de la història. L'any 1558 l'assalt turc significà la destrucció de tot el moblatge litúrgic, perjudicant força les estructures, de manera que l'any 1626 s'esfondrà una part de la volta, el que determinà el mestre d'obres encarregat de la reconstrucció a donar major fondària a algunes capelles laterals.

A finals del segle XVI es construí la primera capella del Santíssim darrere l'absis, amb entrada pel fons d'aquest darrere el retaule de la capella major. En els darrers anys del segle XVII es construí la capella de les Ànimes vora el campanar i ja en el s. XVIII el cos exterior que cobeja el rellotge.

Constituïda en catedral l'any 1795 l'església de Santa Maria de Ciutadella experimentà importants reformes al llarg del segle XIX: la portada neoclàssica de la façana principal que amagà l'antic portal gòtic de singular rellevància i les successives capelles del santíssim Sagrament enfront del portal lateral.

En esclatar la guerra civil, el 1936 la catedral menorquina fou saquejada novament i es perdé tot el patrimoni mobiliari i documental. Durant el pontificat del bisbe Dr. Pascual (1939-1967) es dugué a terme una restauració y reforma substancials.

L'any 1986 es posà en marxa un procés de restauració integral de la fàbrica, començant per l'exterior i acabant les obres l'any 2008. La restauració i reforma han donat al temple una nova fesomia, que accentua l'espai, dóna protagonisme a la llum i valora la sòbria mesura de les línies ogivals d'aquest assolit monument del gòtic català.