dimarts, 26 de març del 2024

TORRE TALAIA DE BAJOLÍ (CIUTADELLA) 10-03-2024


La torre de Bajolí o talaia de Bajolí va ser construïda a finals del segle xvii (aprox. 1695) per enginyers espanyols. Està situada a la zona nord- est de l'illa de Menorca entre el Pont d'en Gil i Sa Falconera.

La seva funció principal era la de vigilar la costa, a l'espera de possibles enemics i coordinar-se amb altres talaies de les proximitats (ex. Talaia d'Artrutx). Els responsables d'aquestes talaies eren coneguts com a talaiers.

La rellevància d'aquestes començava en el moment en què es detectava l'arribada d'enemics aproximant-se a la costa. Tot seguit, gràcies al fum que provava el foc elaborat a la part superior de la Talaia, les poblacions properes s'adonaven del conat de perill. A continuació, informaven ràpidament al governador dels fets. Gràcies a això, es preparava una millor defensa per combatre el futur atac.

La construcció d'aquestes defenses es va dur a terme durant els segles xvi i xvii, una època durant la qual eren molt habituals els atacs de pirateria a les costes de la Mar Mediterrània.

Actualment (gener de 2021) els terrenys que alberguen aquesta torre es troben en mans privades i no està permès accedir a visitar-la. En el dia d'avui, la torre de defensa es troba en una situació pròxima a la ruïna.

Viquipèdia

Referències

https://patrimoniomm.wordpress.com/monumentos/torres-y-atalayas/ 

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2010/06/torre-talaia-de-bajoli-calan-blanes.html 

diumenge, 10 de març del 2024

LLOC DE BINILLAUTÍ NOU (MAÓ) 28-01-2024



              Zona humida Macar de Binillautí (fotos 29-12-2022)

dissabte, 2 de març del 2024

BARRACA DE BESTIAR DE SON SAURA VELL (CIUTADELLA) 29-02-2024





Aquesta barraca de bestiar ha estat recentment restaurada amb èxit, pels  voluntaris del Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics de Menorca (Gibet), -grup que va néixer dins la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella del Cercle Artístic de Ciutadella, fa 14 anys-. També han comptat amb el mestre de treballs de pedra en sec  Gabriel Pons Pons,  conegut pels seus vesins de Sant Climent com (s’Espanto), i la col·laboració dels titulars d’aquest espai, la Fundació José María de Olives i de Ponsich, comte de Torre-Saura.