imatges de menorca: d’abril 2023

Astragalus boeticus L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Astragalus

Nom comú català: Cafè bord. Cafè de pobre. Cafetera. Herba cafetera. Regalènsia de garrot.

Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Febrer, Març, Abril i Maig

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps incults i zones ruderals.

Característiques: Herba que pot superar el mig metre d'alçada; les fulles són compostes amb un folíol terminal, com passa a totes les espècies del gènere Astragalus. Les flors són de color blanquinós, s'agrupen en inflorescències a la part superior d'un peduncle. Els llegums són grans, de secció triangular. No es pot confondre amb cap altre Astragalus, perquè Astragalus hamosus té els llegums arquejats i és més petita. Floreix des del final de l'hivern fins a primavera.

Un poc d’Història de “Mallaui”

La construcció d’aquest edifici va començar l’any 1925 amb el camí d’accés a la finca i es va acabar l’any 1930. Es creu que l’estil arquitectònic està influenciat per l’arquitectura neo-palladiana, present en altres edificis de l’illa de finals del segle XIX i principis del segle XX.

El nom de “Mallaui” fa referència a una ciutat egípcia de nom Mallawi on va néixer el seu constructor.

L’any 1929, durant unes maniobres militars pels voltants, l’ explosió accidental d’una granada de mà va causar diversos ferits en el personal militar. Mallaui va ser utilitzada com hospital militar d’emergència per atendre als ferits. En reconeixement del seu heroic comportament durant i després de l’accident, els seus propietaris varen rebre la Creu del mèrit militar per part del rei Alfonso XIII.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) els propietaris de Mallaui varen ser expulsats i van convertir la finca en zona militar, on els soldats i els seus familiars utilitzaven com a vivenda. Principalment va ser utilitzada per a la vigilància de la costa. Quan va acabar la guerra, Mallaui va ser retornada als seus propietaris .

Durant els anys 60 i principis dels 70, Espanya va experimentar el naixement del turisme de masses . Menorca es va convertir en el blanc perfecte per al seu desenvolupament turístic. Possibles urbanitzacions eren reals a Mallaui i els seus voltants. Diversos projectes incloïen un port esportiu a Es Talaier. Tot i les interessants ofertes monetàries que van rebre, els propietaris les van declinar preferint conservar intacte Mallaui i el seu entorn que estimaven.

Els anys 80 i 90 l’entorn de Mallaui es desborda degut a la pressió turística. Mentre aquest entorn continuava intacte, d’altres com Son Xoriguer, Cala Blanca, Cala’n Blanes o Cala Morell van experimentar un gran desenvolupament turístic.

Els anys 80, Mallaui i el seu entorn van quedar protegits per llei de futures activitats turístiques. Durant quasi un segle, ha estat testimoni de molts canvis a l’illa i a la seva societat, però Mallaui continua amb el seu entorn intacte.

"L'autoria d'aquest text és de Gabriel Vivó Truyols" a qui vull agrair les facilitats donades per poder fer aquesta entrada al blog.