CALA BLANCA - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL) 25-10-2022

Xipell (Erica multiflora) a zona Cala Blanca de Fornells

SA BASSA VERDA D'ALGAIARENS (CIUTADELLA) 24-10-2022

PLANTES DE MENORCA: NEPTA - MENTA BLANCA (Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta) - Sinònims: Calamintha sylvatica

Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Calamintha

Sinònims: Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball Satureja calamintha (L.) Scheele subsp ascendens (Jord.) Briq.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Aromàtica.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Juny - Juiol - agost -  setembre - octubre

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Barrancs i boscos humits

Característiques: Planta molt ramificada, amb les branques bastant llargues, herbàcies, però amb la base llenyosa. Les fulles, de més d'un centímetre de llarg, són ovades amb el marge dèbilment dentat. Les flors s'agrupen a les aixelles de les fulles superiors, són de color violaci o morat amb un llarg tub que sobresurt del calze. El calze té les dues dents bassals més llargues que les altres, aquest caràcter la diferencia de Calamintha nepeta , que té les dents del calze iguals o quasi, a més la corol·la fa més d'un centímetre mentre que Calamintha nepeta té una corol·la més petita. Viu a llocs forestals humits. Floreix a l'estiu i tardor. 

OCELLS DE MENORCA: CORB (Corvus corax) CIUTADELLA

CORB (Corvus corax)

És el passeriforme més gran d’Europa. Té el plomatge totalment negre, el bec molt robust i en vol, tot i semblar un rapinyaire, se’l distingeix per la seva coa en forma romboïdal i les plomes de la punta de les ales molt marcades. Es distribueix de forma sedentària bàsicament a tot l’hemisferi nord i cria majoritàriament a rocams tant d’interior com del litoral. Rarament ho fa als arbres. El niu és una gran plataforma de branques seques i sovint, un cop abandonats, són ocupats per rapinyaires com el xoric o el falcó pelegrí. A Menorca n’hi a tant a penyals costaners com a barrancs interiors i fora de l’època de cria se’l pot observar en grans falcats el nombre d’exemplars dels quals, any rere any, sembla disminuir. L’impacte amb les esteses elèctriques i el consum d’esquers enverinats col·locats al camp per al control de predadors poden ser causes importants del descens de la població del corb a Menorca..

Estatus: Sedentari moderat.

SOM (Societat Ornitològica de Menorca)

                                                                                   

Els Corvus Corax, coneguts comunament com corbs, són un tipus d’au de plomatge totalment negre, en la majoria dels casos, i considerats com els més intel·ligents de tota la família plumífera.

Dins d’ells, s’agrupen un total de 40 tipus diferents que s’han distribuït per tot el món, tant en zones urbanes com en la vida salvatge, encara que hi ha només 5 tipus que es presenten amb freqüència.

Malgrat que estem acostumats a veure corbs totalment negres, hi ha alguns tipus que compten amb plomatge i pics blancs i fins alguns amb tocs grisencs en el cos.

El Corb comú és el més popular de tots i és present en gairebé tot arreu de món. Mesura uns 70cm i no arriba a pesar més de 2kg. En les primeres etapes de vida sempre caminen en grups fins que troben parella, moment en què decideixen romandre junts i en un sol lloc fins a morir.

Quant a la seva alimentació, els corbs s’alimenten d’insectes, fruites, verdures, rosegadors petits, llavors i, en alguns casos, carn de carronya. Tenen un pronòstic de vida d’entre 10 a 15 anys.

Compten amb un ampli repertori de sons disponibles, entre els quals hi ha la seva capacitat d’imitar tons humans. Entre ells solen comunicar-se amb diferents sons, els quals varien segons l’ocasió i el missatge. Així, són marcadament diferents dels sons de reproducció, d’alimentació, les alarmes o la forma de cridar a qualsevol company.

En alguns casos, aquests animals poden resultar violents amb els humans; però, és possible tenir-los com a mascotes si han estat criats des de petits.

Segons els científics, els corbs poden arribar a resoldre problemes complexos, aconsegueixen fabricar i utilitzar les seves pròpies eines, posseeixen una gran memòria i es comuniquen i aprenen entre si; per això, són considerats animals fascinants i posseïdors d’una gran intel·ligència.

TORRENT DE LA VALL (CIUTADELLA) 10-10-2022

                                                                                    

Desembocadura a la Platja des Bot de la Vall d'Algaiarens

PLANTES DE MENORCA: CÒLQUIC GROC (Sternbergia lutea (L.) Ker-Gawler)

Sternbergia lutea (L.) Ker-Gawler

Família: AMARYLLIDACEAE

Gènere: Sternbergia

Nom comú català: Còlquic groc.

Nom comú castellà: Azucenita amarilla. Cólquico amarillo. Narciso de otoño.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Setembre - Octubre

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Cultivada i subespontània a camps, encletxes de roques...

Característiques: Herba provista d'un bulb subterrani; té fulles lineals bastant amples. Les flors són grogues de pètals grans i amples, d'un dos centímetres d'ample; els pètals estan soldats a la base en un tub. Floreix a la tardor. 

PENYA-SEGATS DE CALA MORELL (CIUTADELLA) 18 i 24-04-2022

PUNTA DE S'ESCULLAR

BARRACA DE S'ESPANTO 2009 (SANT CLIMENT) 28-09-2022

S’Aprés

Aprés o corral destinat a munyir-hi  les ovelles. És llarguera i estreta. Aquesta llargària, diu el diccionari català-valencià-balear (DCVB), depèn del nombre d’ovelles que componen la guarda, i l’amplària es calcula segons el nombre de munyidors. «Si la guarda és petita que basti un home per munyir, l’aprés sol tenir d’amplària una passa afavorida; si els homes que han de munyir són dos, té dues passes; si són tres, tres passes”.