PLANTES DE MENORCA: ARITJA BALEÀRICA (Smilax aspera L. subsp. balearica Willk.)

Smilax aspera L. subsp. balearica Willk.

Família: LILIACEAE

Gènere: Smilax

Nom comú català: Aritja balearica.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Agost -  Setembre - Octubre -  Novembre

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitats: Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Costa rocosa. Carritxeres de la muntanya mallorquina, també a les rossegueres i a la costa.

Característiques: L'aritja és una liana de fulles en forma de cor, coriàcies i lluents. Però a llocs pedregosos de la muntanya i litoral podem trobar unes aritjes amb forma de coixí espinós, amb fulles molt petites o sense fulles i tiges gruixades i verdes, es tracta de la subsp. balearica, endèmica de les illes. També es diferencia perquè la inflorescència té un peduncle molt curt o no en té, mentre que en la subsp. aspera estan llargament pedunculades. Floració a l'estiu i tardor.

BOLETS DE MENORCA: BOLET BLANC - BOLET BORD - FARINERA - FARINETA - PIXACÀ (Amanita ovoidea (Bull.) Link

Amanita ovoidea (Bull.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Sinònim : Amanita alba Pers.

Nom comú català : Bolet blanc. Bolet bord. Farinera. Farineta. Pixacà.

Nom comú castellà : Amanita blanca.

Descripció : Com el seu nom indica aquest bolet presenta un capell al principi i durant molt de temps com un ou ovoide cobert per un vel blanc que posteriorment s’obri quedant un capell convex de 10 a 20 cm de diàmetre. El marge pot dur restes membranosos- cotonosos del vel parcial que uneix el capell al peu i protegeix les làmines. Aquestes són blanques, gruixades, molt apretades i lliures del peu. El peu de 10-20 x 2-4 cm, robust, blanc, cilíndric i cobert d’una mena de farina que empastifa els dits quan es toca. El peu s’enfunda a la base en una amplia volva molt consistent, blanca o blanc-groguenca. L’anell fràgil és difícil d’observar complet perquè es romp amb facilitat. Les espores són blanques en massa, el·líptiques, de 10 x 7 micres i en quantitat tan gran que recorda la farina.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Amanita ovoidea var. proxima Dumée, possiblement tòxica i que té la volva color ocre.

Observacions : Espècie freqüent a terrenys calcaris.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent

ALERTA!   Amanita phalloides (Vaill.: Fr.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Nom comú català : Farinera borda.

Nom comú castellà : Cicuta verde. Oronja verde. Seta mortal.

Descripció : La farinera borda té un capell inicialment acampanat i després pla de 6-14 cm de diàmetre amb una superfície llisa de color que varia de groc llimona, blanc grogós, a verd oliva obscur i fins i tot blanc. En general no presenta esquames o plaques esquamoses blanques, encara que poden estar als exemplars més joves però desapareixen ràpidament. Les làmines són blanques, lliures, juntes i amples. El peu de 8-17 x 1-2 cm és blanquinós o amb tonalitats verdoses, cilíndric i presenta un anell membranós, persistent, caigut i amb estries ben marcades. La volva és blanca, membranosa, persistent i envolta el peu com si es tractés d’un petit sac. Les espores són blanques en massa, ovoides, de 8-11 x 7-9 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb A. ovoidea (Bull.:Fr.) Quél., A. Solitaria (Bull.:Fr.) Quél., A. Citrina (Schaeff,. Fr.) S.F. Gray. Després de pluges fortes es renta el capell i s’ha d’anar en compte per no confondre’l amb el comestible A. vaginata (Bull.:Fr.) Quél.

Observacions : És el bolet més verinós que existeix. És mortal, causant del 90% de les morts per intoxicacions de bolets.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Tòxic 

OCELLS DE MENORCA: MILOQUES (Neophron percnopterus) CIUTADELLA 2021 i 2022

La miloca és l’únic voltor que tenim a Menorca, de plomatge blanc, la faç despullada i de color groc i plomes llargues al cap molt distintives. El patró blanc i negre de les ales en vol el pot fer confondre amb el soter en fase clara, del qual es diferència per la coa en forma de rombe i el coll estirat. Tot i ser una au de caràcter migratori, la població de miloca a Menorca és sedentària. Entre els anys 1988 i 2001 va patir un descens important, estimat en un 20%, de la seva població, segurament degut al consum d’esquers enverinats col·locats al camp per al control de predadors. A partir de l’any 2002 la població ha variat entre les 45 i 50 parelles territorials i es manté estable gràcies a l’excel·lent taxa de supervivència i a la bona productivitat. Se la pot veure principalment al ponent de l'’illa i als barrancs de la costa sud.

SOM (Guia Interactiva dels Ocells de Menorca)

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2021/10/ocells-de-menorca-miloques-neophron.html

PLATJA DE TAMARELLS - ILLA D'EN COLOM (MAÓ) 8-05-2022

L’illa d’en Colom és l’illot més gran dels que rodegen l’illa de Menorca. Té una superfície de 59 hectàrees i la seva  intricada línia de costa completa un recorregut de gairebé 12  km. La costa nord-est (la que dóna a mar oberta) és rocosa  i  escarpada, però,  en  canvi,  la  costa  que  s’encara  a  l’illa  gran,  Menorca,  alberga  dues  platges  ben resguardades: la platja de Tamarells (la situada més al sud i, per tant, més propera a la població des Grau) i l’arenal d’en Moro (situada a l’extrem nord-oest de l’illot).

OBSAM