imatges de menorca: d’abril 2022

DESCRIPCIÓ: Les anemones són invertebrats de color rosat amb aspecte vegetal i amb llargs tentacles que es mouen. L’anemone de mar comuna, també coneguda com a fideus de mar, té dues formes diferents que es diferencien clarament, en l’aspecte extern i l’hàbitat: una forma més petita, amb un diàmetre de 2 a 5 cm, i que viu preferentment sobre parets rocoses ben il•luminades i fons de blocs fins a 5 m de profunditat; i una altra forma, més gran, amb un diàmetre de fins a 15 cm i amb tentacles de fins a 50 cm, també viu en parets rocoses ben il•luminades, però a profunditats entre 3 i 25 m.

BIOLOGIA: Hi ha diverses espècies animals que viuen en associació amb les anemones, com per exemple, algun peix i alguns crancs. Normalment viuen soles o, a vegades, les trobem en petits grups. Sota la seva aparença amable, s’amaga un depredador que caça petits peixos i invertebrats. Precisament utilitza els tentacles urticants per a paralitzar a la seva pressa i poder-la digerir tranquil•lament.

HÀBITAT: Aquest invertebrat viu sobre roques exposades a la llum, freqüent des de la línia de marees fins als 6 m de profunditat. Es troba amb freqüència massiva en les aigües poc profundes de les badies tranquil•les. Suporta bé les aigües brutes.

DISTRIBUCIÓ: Es troba al mar Mediterrani.

CURIOSITATS: L’anemone comuna, com tots els cnidaris, pot ser molt urticant. Quan es toca amb els dits, les cèl•lules urticants ataquen la pell, però sense perforar-la, fet que els tentacles es quedin adherits als dits. Com que els tentacles es desprenen amb facilitat, hi ha sempre el perill que arribin a una zona més delicada, com ara la cara, el coll, la part interior dels braços, etc., i que causin lesions.

Aquàrium Barcelona

Ortigues de mar: la tapa de moda

Hi ha un cert interès culinari per aquesta espècie, especialment a les Balears, al delta de l’Ebre i sobretot a Andalusia, on són anomenades “ortiguillas”. Sembla ser que es van començar a consumir a la badia de Cadis com a aliment de subsistència en època de penúries. Avui s’han convertit en una tapa de moda en aquella regió i en una delicatessen de la cuina d’autor. El seu aspecte inicial mucós i la seva textura gelatinosa i fluida, no la fan gens indicada a persones que siguin aprensives amb el menjar.

Les ortigues de mar són un producte molt delicat, la seva conservació es difícil i per això s’han de consumir sempre acabades de pescar. Quan es cuinen es poden bullir prèviament per eliminar la toxina. De totes maneres, un cop cuinades perden la seva capacitat urticant. Normalment es preparen enfarinades i fregides però també es poden fer arrossos. El seu gust és intens amb un fort aroma a mar i un toc un xic amargant del iode.