PUNTA DES REDOBLE DES DE PUNTA DE SES LLANTAINES (ES MERCADAL) 29-10-2021

COVES DE PER MENORCA

Camí a Cala Escorxada (Es Migjorn Gran)

Camí a Cala Escorxada (Es Migjorn Gran)

Cala de Sant Llorenç (Alaior) 

Camí de Torre Vella (Alaior)

Cala Alcaufar (Sant Lluís) 

Cala Trebalúger (Es Migjorn Gran)

 Camí de la Trinitat (Ciutadella)

Barranc de Binigaus (Es Migjorn Gran)

Interior cova Barranc de Binigaus (Es Migjorn Gran)

Cova 1 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella)

                                Cova 1 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella)

Cova 2 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella)

Cova 2 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella)

Cova 3 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella)

Cova 3 - Tanca de Ses Coves de Son Vell (Ciutadella) 

PENYA-SEGATS DE MENORCA

L’orografia suau i tranquil·la del paisatge menorquí es veu interrompuda de cop per colossals penya-segats que tallen l’illa en sec i es precipiten sobre el mar al nord de l’illa. Imponents. Escarpats. Els penya-segats de Menorca desafien la tramuntana i ofereixen aixopluc a tota mena de gavines i àguiles pescadores. 

L’Illa està envoltada d’un perímetre de 176 quilòmetres de penya-segats, un sistema natural molt complex, ric i extens del qual molt poc en sabem.

Els científics han observat i parteixen de la idea que els penya-segats són sistemes naturals dinàmics, és a dir, que van variant segons el moviment geològic, l’erosió, l’acció dels temporals o degut a la intervenció humana. Tots els penya-segats de l’Illa que no estan intervinguts per l’activitat humana i presenten el seu procés natural s’observen en un estat de bona conservació. 

PLANTES DE MENORCA: ESCAIOLA (Phalaris coerulescens Desf.)

Phalaris coerulescens Desf.

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Phalaris

Nom comú català: Escaiola.

Distribució per províncies: Barcelona. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abr Mai Jun Jul

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Llocs ruderals, llocs humits i camps.

Característiques: Gramínia alta (fins a un metre) i esvelta, amb una inflorescència allargada i compacta, amb coloracions violàcies, sovint envoltada per la beina de la fulla superior. Les espiguetes tenen glumes amb unes ales amples i dentades. Aquesta planta és perenne i presenta un rizoma. Viu als marges dels camps, a sobre de sòls una mica humits. Floreix a la primavera.