dissabte, 26 de juny del 2021

OCELLS DE MENORCA: AUS MARINES - GAVINA CORSA O GAVINA ROJA (Larus audouinii)

Gavina fotografiada a Sant Tomàs (Es Migjorn Gran)



La gavina corsa o gavina roja i gallineta de mar a les Balears (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Morfologia: Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes. El bec és de color vermell  carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines). Les potes són d'un gris verdenc. Iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són d'un blanc pur.

Reproducció: Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa. Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

Període d'incubació de l'ou: 29 dies

Alimentació:  Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

Hàbitat: Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia.

Costums: Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.

Estat de conservació: És una espècie en expandiment, ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions: El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

diumenge, 20 de juny del 2021

COSTA DES DE PORT DE SANITJA FINS A PUNTA DES VERNIS (ES MERCADAL) 16-05-2021

PORT DE SANITJA



S'ALMADRAVA

Tombes romanes de la necròpolis localitzada a les afores de la ciutat de Sanisera habitada entre el 123 a.C. i el 550 d.C.
ESCULL DE SANITJA
PUNTA DE SA BOCA

TORRE DE SANITJA (RESTAURADA)





COSTA

CALA TORTA
PUNTA DES VERNIS


dilluns, 14 de juny del 2021

PAULÒNIA (Paulownia tomentosa) MENORCA










Nom  científic: Paulownia tomentosa

Ordre: Lamiales

Família: Paulowniaceae

Gènere: Paulownia

Espècie: Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud.

Classe: Dicotiledónea Magnoliopsida

La paulònia (Paulownia tomentosa) és una planta amb flor de la família de les paulowniàcies.

Característiques:  És una espècie d'arbre caducifoli originari del centre i oest de la Xina. Als Estats Units hom el considera una planta invasora. Arriba a fer de 10 a 25 m d'alçada. Les fulles tenen forma de cor amb cinc lòbuls i fan de 15 a 40 cm. Tenen disposició oposada. Les fulles joves poden ser més grosses que les fulles ja madures.

Les flors surten al principi de la primavera disposades en panícula de 10-30 cm de llarg, amb una corol·la tubular de color porpra que fa de 4 a 6 cm de llarg.

El fruit és una càpsula ovoide de 3-4 cm de llarg que conté nombroses llavors que es dispersen pel vent i per l'aigua.

Usos:  És una planta pionera, ja que en cas d'incendi rebrota fàcilment. No és exigent pel que fa als sòls però no suporta l'ombra d'altres arbres. A la Xina era un arbre molt popular que entre altres usos servia per empaquetar les exportacions de porcellana durant el segle xix.

(Arbre al•lòcton)