El prat de Son
Bou, també conegut com l'albufera de ses Canessies, constitueix una de les
principals zones humides de Menorca i la més important de la costa sud. Es
tracta d'una maresma litoral d'unes 80 hectàrees disposada gairebé en paral·lel
a la costa, separada del mar per un braç de sorra que forma la platja de Son
Bou i Talis. La zona humida s'alimenta de dos torrents, el que davalla pel
barranc de sa Vall o Son Boter, en la part occidental, i el del barranc des
Bec, més a l'est. La permanència de l'aigua varia de forma irregular entre les
zones entollades temporalment i la zona més profunda, on la làmina d'aigua
persisteix durant tot l'any. En les primeres, la vegetació predominant és el
canyís (Phragmites australis), acompanyat de la vistosa corretjola blanca (Calystegia sepium) i de la coneguda
bova (Typha angustifolia). En els tolls més profunds hi ha diverses espècies
d'hidròfits d'aigua dolça (plantes que viuen completament submergides dins de
l'aigua) dels gèneres Potamogeton i Zannichellia. A les ribes són habituals els
tamarells (Tamarix spp.) i els joncs marins (Scirpus maritimus).
Al llarg de tot
l'any passen per la zona humida centenars d'aus aquàtiques, i a la fi de
primavera i estiu n'hi ha un nombre important que crien amagades entre
l'espessa vegetació. Durant l'hivern abunden diverses espècies d'ànades i
garses, i en finalitzar la primavera crien l'ànec coll-verd (Anas
platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula
chloropus). Tampoc resulta difícil veure algun exemplar del gall d'aigua
(Porphyrio porphyrio), amb el seu bell plomatge blau. Antigament, cap als anys
cinquanta, es conreava arròs en tota la zona humida
Distribuïda àmpliament a Europa, nord d’Àfrica i bona
part d’Àsia i Oceania, té el cos rabassut i el plomatge totalment negre que
contrasta amb la placa frontal i el bec blancs. Aquesta au aquàtica pot ocupar
ambients d’aigua dolça o salobre, tant naturals com artificials. Tot i
agradar-li les aigües obertes, per niar prefereix els marges d’aiguamolls i
dels torrents on hi troba la vegetació necessària per fer el niu i
alimentar-se. A Menorca la podem veure tot l’any a zones humides i
desembocadures dels torrents, on hi sol criar, i especialment a s’Albufera des
Grau on s’hi concentren nombrosos exemplars hivernants provinents d’Europa i on
històricament se n’havien caçat fins als anys setanta. L’assecament, als anys
vuitanta, de la font de Santa Catalina, que aportava aigua dolça tot l’any a la
llacuna, va conduir a una gran crisi de salinitat a l’albufera als anys noranta.
Això ha fet minvar molt les poblacions d’aquesta espècie, tant com a hivernant
com a nidificant.
Estatus: Sedentari
moderat, migrant i hivernant abundant.