 |
|
El passat 18
d’abril, vam anar com altres vegades, a visitar un dels racons que ens agraden
més de Menorca. La sorpresa quan vam
arribar-hi no va ser gens agradable, sinó de disgust.
Com podeu veure
en aquestes fotos, s’ha desprès una paret de roques deixant el racó més polit
on hi havien les columnes, totalment destrossat.
Us deixo l’enllaç
de com era abans, perquè així veureu la
diferència.
|
 |
|
Hyoseris radiata L.
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Hyoseris
Nom comú català : Cuscullera. Queixal de vella.
Nom comú castellà : Estrella.
Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears.
València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca.
Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig.
Juny. Juliol.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Pastures. Vores de camps i camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba perenne amb les fulles
reunides en una roseta bassal; són fulles allargades però molt dividides en
lòbuls triangulars, un d'ells terminal. Els capítols estan a sobre d'un
peduncle erecte bastant llarg, les flors són de color groc intens. La
diferenciarem de Hyoseris scabra en que aquesta és molt més petita, els
peduncles florals normalment estan aplicats a terra i són curts i rígids, i
sobretot perquè aquests peduncles estan inflats just per davall del capítol.
|
 |
|
Tot i ser una
platja de dimensions reduïdes, la seva orientació cap a nord i la influència de
la platja de Mongofra Nou fan que tengui una vegetació més rica en espècies del
que es podria esperar.
De forma
abundant, en aquest punt es troba possiblement l’única població autòctona d’una
planta molt comuna a l’illa, la cinerària o herba blanca (Senecio cineraria).
Aquesta planta es pot veure sovint a la vora de carreteres o a l’entorn de nuclis
urbans amb la seva versió naturalitzada, és a dir, poblacions plantades
directament per l’home o escapades de jardins, originàries de fora de l’illa.
OBSAM
|
 |
|
Borago officinalis L.
Família : BORAGINACEAE
Gènere : Borago
Nom comú català : Borratja. Herba de la tos. Orella
d'ós. Pa-i-peixet.
Nom comú castellà : Borraja.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes
Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca.
Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Voreres de camps i camins.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta espècie dóna nom a la
família de les Boraginàcies, és doncs el seu representant més típic. Té unes
fulles bassals amb un limbe bastant ample i un llarg pecíol, tant les fulles
com les tiges estan cobertes per pèls rígids que donen un tacte molt aspre a la
planta, el tacte característic de moltes espècies de Boraginàcies. Pot ser el
caràcter més representatiu de l'espècie són les seves flors, d'un color blau
intens amb la gorja blanca, amb cinc pètals ben oberts i uns estams al centre
de color negre que formen una mena de punta. Sovint les flors pengen mirant cap
avall. Les fulles tendres són comestibles. Viu a vores de camins i herbassars.
Floreix des de finals de l'hivern fins a la primavera.
|
 |
| AQUEST ILLOT EL PODREU OBSERVAR DINS L'ITINERARI DE SANTA MADRONA |
 |
|
Veronica persica Poiret
Família : SCROPHULARIACEAE
Gènere : Veronica
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i
subcosmopolita
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Horts, camps i camins
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Petita herba dels camps i vores
de camins, les flors són relativament grans (fins a 1 cm de diàmetre) de color
blau intens, amb quatre pètals un d'ells una mica més petit que els altres. La
diferenciarem de Veronica polita i Veronica arvensis perquè totes
dues tenen les flors més petites, a més Veronica arvensis té les fulles
oposades en lloc d'alternes.
|
