ESCULL DE SA TALAIETA (ES MERCADAL)

PLANTES DE MENORCA: TOMBABARRES - TOMBADENT - VIDALBA (Clematis cirrhosa L.)

     

Clematis cirrhosa L.

             Família: RANUNCULACEAE

           Gènere: Clematis

Nom comú català : Tombabarres. Tombadent. Vidalba.

Nom comú castellà : Clemátide.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Gener. Febrer. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Faneròfit.                      

Hàbitat : Murs, bardisses, i a ullastrars.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és una liana que trobarem sovint a sobre de les parets seques, també damunt els arbusts de les garrigues seques de les illes. Floreix durant la tardor i l'hivern, al contrari que la Clematis flammula que floreix quasi a l'estiu. Les flors pengen com campanetes de color crema amb línies més fosques amb una suau pilositat per la part exterior.

ILLOT D'EN PETIT O DES CAGAIRES - S'ALBUFERA DES GRAU (MAÓ)

A la part occidental de s’Albufera hi ha quatre illots: l’illot d’en Mel, l’illot d’en Petit o des Cagaires, l’illot des Pardals i l’illot des Soldat.

L’illot d’en Petit o des Cagaires, és un petit escull inconfusible pel seu color blanc a causa de les dejeccions que hi deixen centenars de cagaires. 

PLANTES DE MENORCA:VIOLA VIOLETA (VIOLA BOSCANA) - (Viola stolonifera J. J. Rodr.)

Viola stolonifera J. J. Rodr.

Família : VIOLACEAE

Gènere : Viola

Nom comú català : Viola. Violeta.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)

Endèmiques : Illes Balears

Època de floració : Març. Abril.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Llocs humits dels barrancs del sur de Menorca.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba perenne, pubescent i estolonífera, les fulles són grans, cordades, blanes gens coriàcies, llargament peciolades i disposades en roseta bassal. Les flors són violàcies, de vegades blanques. El fruit és pubescent.

Observacions : Endemisme de Menorca, de valor taxonòmic dubtós, molt propera a Viola odorata.

Estatus : Endèmica.

ILLOT D'EN MEL - S'ALBUFERA DES GRAU (MAÓ)

ELS ILLOTS DE L’INTERIOR DE LA LLACUNA

A la part occidental de s’Albufera hi ha quatre illots. El de més extensió rep el nom d’Illot d’en Mel, aquí trobam l’única població de la sargantana balear (Podarcis lilfordi) que habita en un illot interior.
Podem observar també l’illot d’en Petit o des Cagaires, un petit escull inconfusible pel seu color blanc a causa de les dejeccions que hi deixen centenars de cagaires. També dins la llacuna hi trobam l’illot des Pardals i l’illot des Soldat.
La importància de conservar la sargantana de l’illot d’en Mel condiciona la gestió de l’aigua que es fa a s’Albufera des Grau, ja que una baixada molt gran del nivell de l’aigua en posaria en perill la supervivència, ja que facilitaria l’arribada a l’illot l’entrada de potencials depredadors, com els moixos o marts.

PLANTES DE MENORCA: MOSQUES GROSSES (Himantoglossum robertianum (Loisel) P. Delforge)

Himantoglossum robertianum (Loisel) P. Delforge

Família : ORCHIDACEAE

Gènere : Himantoglossum

Sinònims : Barlia robertiana (Loisel) Greuter

Nom comú català : Mosques grosses.

Nom comú castellà : Orquídea gigante.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Marges de camins boscos aclarits i llocs oberts.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és l'espècie d'orquídia més gran dels nostres camps (pot arribar fins 0,5 m d'alçada), és per tant molt fàcil de reconèixer només per la seva mida. Les fulles són amples i ovalades, desenvolupa una tija robusta que té un raïm de flors molt dens. Les flors també són bastant grans amb un gran label lobulat, són de colors rogencs o liles. Viu als marges dels pinars i garrigues, sovint a les vores dels camins. Floreix al febrer i març.

PLANTES DE MENORCA: RAVENISSA BLANCA (Diplotaxis erucoides (L.) DC.

Diplotaxis erucoides (L.) DC.

Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Gènere : Diplotaxis

Nom comú català : Ravenissa blanca.

Nom comú castellà : Oruga silvestre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Molt comú a camps de conreu.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La ravenissa blanca és una de les herbes més abundants durant la tardor i l'hivern als camps de conreu, malgrat que pot estar en flor en qualsevol època de l'any. Germina ràpidament desprès de les primeres pluges, i en poques setmanes floreix i cobreix de blanc el camps, sovint coexistint amb el llevamà (Calendula arvensis) amb les seves flors taronges. Com totes les crucíferes té quatre pètals en creu i les fulles molt retallades.

MACARELLA I MACARELLETA (CIUTADELLA) 21-02-2017