SEPULCRE MEGALÍTIC DE SES ROQUES LLISES (ALAIOR) 2016

Aquest sepulcre, anomenat també dolmen, és una de les construccions més antigues de Menorca. Estava format per la cambra funerària, un corredor que només conserva el cantó est i un túmul de pedres i terra del que encara en veim algun indici.

Va ser excavat al 1974 per un equip del Museu de Menorca. Els ossos de les persones que hi foren enterrades es conservaven en molt mal estat però l’aixovar es va poder recuperar. Estava format per diversos bols ceràmics, una punta de coure (d’un punyal, fletxa o javelina), un botó d’os i dos esmoladors de pedra, coneguts com a “braçals d’arquer”.

Els cossos dels difunts i difuntes eren conduits a la cambra funerària a través de l’estret corredor i la llosa foradada. Gràcies a les excavacions d’altres sepulcres, sabem que l’espai funerari era col·lectiu i que, un cop esqueletitzats, els ossos es decantaven cap al fons i als costats de la cambra mortuòria per fer espai a noves inhumacions.

Hi eren enterrats homes, dones i nens que tenien una esperança de vida d’entorn als 30 anys. Eren grups familiars o clànics que subsistien bàsicament de la ramaderia i la recol·lecció i vivien en petites cabanes que no s’han conservat.

Panell informatiu 

PLANTES DE MENORCA: CAMPANETA DE LA MAR – CORRETJOLA BLANCA – CORRETJOLA MASCLE (Calystegia soldanella (L.) R.Br.)

                                

Calystegia soldanella (L.) R.Br.

Família : CONVOLVULACEAE

Gènere : Calystegia

Nom comú català : Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle.

Nom comú castellà : Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Arenals litorals

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és la corretjola de les platges. És inconfusible per la gran flor rosada de pètals completament soldats que surt a sobre de l'arena a l'estiu. Les fulles són suborbiculades amb dues aurícules a la seva base. 

LLOC DE SON AMETLER (ES MERCADAL)

MACAR DE SA TALAIETA (ES MERCADAL) 2016

AQUEST MACAR ES TROBA DINS LA RUTA 5 DEL CAMÍ DE CAVALLS 

PLANTES DE MENORCA: CANDELERS - TROMPERA - GINESTA BORDA (Ephedra fragilis Desf.)

Ephedra fragilis Desf.

Família : EPHEDRACEAE

Gènere : Ephedra

Nom comú català : Candelers. Ginesta borda. Trompera. Trompera fràgil.

Nom comú castellà : Belcho. Canadillo. Hierba de las coyunturas. Trompetera.

Distribució per províncies : Alacant. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental

Època de floració : Abril. Maig.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Tant a garrigues, com a penyals, zones arenoses o salobroses des de la costa fins a les zones altes d'algunes muntanyes.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Arbust molt ramificat, amb les branques superiors de color verd i articulades en nusos i entrenusos. Les fulles tenen la forma de petites escates membranoses que es troben a nivell dels nusos. Les flors són d'un color groc ben viu; la planta és dioica, vol dir que hi ha individus masculins i femenins, aquests darrers formen les llavors a dintre d'una coberta carnosa de color vermell. Les branques es desarticulen amb molta facilitat, sobretot quan queden seques. Aquesta planta viu preferentment a lloc litorals, és molt freqüent als illots, però també la podem trobar per l'interior, generalment a llocs pedregosos.

SA MITGERA (ES MERCADAL)

PLANTES DE MENORCA: PEDROSA - ROSETA (Centranthus calcitrapae (L.) Dufresne

Centranthus calcitrapae (L.) Dufresne

Família : VALERIANACEAE

Gènere : Centranthus

Nom comú català : Pedrosa. Roseta.

Nom comú castellà : Valeriana española.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Prats secs i calcaris des de ran de la mar fins a la muntanya, també a sobre de parets seques.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Espècie de cicle anual, viu als erms secs, però també es pot trobar a sobre de parets o de roques. Es ben característica la disposició de les flors, petites i de color rosat, que semblen una umbel·la; les fulles de les tiges estan molt dividides, però les de la base només estan dentades; no hi ha gaires possibilitats de confusió amb altres plantes. Floreix durant la primavera.

DOLMEN - SEPULCRE MEGALÍTIC DE MONTPLÉ (MAÓ) 2016

PLANTES DE MENORCA: CAPSETA (Asteriscus aquaticus (L.) Less

Asteriscus aquaticus (L.) Less.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere : Asteriscus

Nom comú català : Capseta.

Nom comú castellà : Bovas. Escoba de castañuela.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Erms terofítics a sòls secs.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Petita composta de cicle anual que viu a les garrigues i comunitats litorals seques. Les inflorescències amb lígules molt petites que gairebé no sobresurten de l'involucre el diferencien d'Asteriscus maritimus.

PONT DES BOSC (ES MERCADAL)

LLOC DE LLINÀRITX NOU (ES MERCADAL)