 |
|
Aquestes fotos
són tirades des del costat de llevant de
Cala Barril. En el enllaç que deixo, veureu l’illot des de Ponent.
|
dimecres, 30 de març del 2016
ILLA O ILLOT DES COLOMS - CALA BARRIL (ES MERCADAL) 2016
dilluns, 28 de març del 2016
dissabte, 26 de març del 2016
BARRANC D'ALGENDAR (CIUTADELLA)
 |
|
El barranc d'Algendar és l'accident més important de
l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgística.
Aquest barranc constitueix d'una forma totalment natural el límit entre els
termes municipals de Ferreries i Ciutadella. Comença prop de
Ferreries, al costat de la carretera general que uneix Maó amb Ciutadella, a
l'anomenada muntanya de Santa Magdalena o d’Urgell, i desemboca a la platja de
Cala Galdana. La seva longitud és de 7 km, valor que equival al de la meitat de
l'amplària mitjana de l’illa, que és de 13,5 km. Les seves parets més verticals
poden arribar en alguns punts als 80 m d'alçada, encara que el valor més
freqüent és de 50 m.
És un barranc excavat per l'acció de l'aigua del torrent que en recorre el fons i que constitueix un cas excepcional a la illa, ja que porta aigua tot l'any amb un cabal considerable, fins i tot en els anys més secs. Aquesta característica es deu al fet que el torrent drena una extensa àrea de territori des del pla Verd fins al massís de Santa Àgueda i, a més, rep aportacions de les aigües subterrànies de l'aqüífer de Migjorn, que afloren en les parts més deprimides del barranc. Aquest fet es manifesta d'una manera espectacular prop de la desembocadura del barranc, a la font dels Eucaliptus, on les sortides d'aigua de l'aqüífer inunden de manera permanent els terrenys del voltant del torrent. El transport d'aigua pel torrent al llarg de tot l'any propicia l'existència d'una vegetació de ribera poc freqüent a Menorca. Cap a la desembocadura, el torrent presenta una clara influència marina, on domina una vegetació hidròfila, més o menys adaptada a la salinitat, formada per joncs i canyís.
Cap a l'interior hi ha
una flora i una fauna d'aigua dolça constituïda per vogues i créixens.
En alguns punts també podem trobar la canya, l'om i el llorer. A les zones ombrívoles del barranc podem trobar la pampalònia, una espècie endèmica de Menorca i Mallorca, amb flors d'una indubtable espectacularitat. El barranc d’Algendar, com tots els barrancs de l’illa, serveix de zona de caça per a les aus rapaces com el xoric, el milà, l'esparver, l'òliba i el falcó pelegrí. A les zones d'aigua dolça hi trobam abundants tortugues d'aigua i granotes, mentre que els únics peixos que viuen en les aigües del torrent són l'anguila i la gambúsia. |
dijous, 24 de març del 2016
COCÓ: (BASSA TEMPORAL SOBRE ROCA CALCÀRIA) MENORCA
 |
|
Les basses
temporals són ambients aquàtics temporals o efímers que tenen gran interès
ecològic per les espècies vegetals i
animals que alberguen, així com pel fet que actuen de punt d’abeurada de molts animals.
Les espècies que hi viuen s’han adaptat a sobreviure en condicions extremes
d’inundació i sequera, i d’aquí el seu caràcter singular .
Els cocons es
formen principalment sobre la roca calcària del migjorn (el marès), ja sigui per erosió o bé excavats per l’home,
que els ha aprofitat des d’antic per proveir-se d’aigua o bé per al forniment
del seu bestiar.
|
dimarts, 22 de març del 2016
PIQUES DE SON PONS - CAMÍ D'EN KANE (MAÓ)
 |
|
El camí d'en Kane és un camí
de cavalls que travessava Menorca i que avui,
des de Es Mercadal a Maó és una ruta paisatgística. El camí es diu així perquè es va fer
mentre en Richard Kane era governador de l'illa, durant l'ocupació britànica al
segle XVIII. El camí compta amb quatre
abeuradors per a cavalls, com els típics del segle XVIII, en perfecte estat de
funcionament.
|
diumenge, 20 de març del 2016
MACAR D'ALFURINET - PLA DE MAR - SA BOMBARDA (CIUTADELLA) 2016
 |
Al costat occidental de la
platja del Pilar i després de remuntar un petit coster que actua com a divisòria
d’aigües, s’obre una altra cala coneguda com el Pla de Mar. Es tracta d’un
macar sense arena, en el qual destaquen les extraordinàries dimensions dels
còdols que el formen, ja que sobrepassen en ocasions els 50 cm de diàmetre.
Aquesta còdols tenen el seu origen en antigues esllavissades que amb el pas del
temps s’han anat erosionant per l’acció de la mar.
|
