PRAT DE LLURIAC I TIRANT (FORNELLS) FEBRER 2015

El Prat de Lluriac i Tirant és la segona zona humida en extensió de Menorca amb unes 100 ha de terrenys inundables. Cada vegada té més importància pel conjunt d’aus aquàtiques que a l’hivern visiten l’illa.

El torrent de Mercadal alimenta, prèviament a l’arribada a la platja de Tirant, el prat de Lluriac, un conjunt de 3 basses estacionals de notables dimensions més una àmplia zona inundable temporal.
El conjunt de les zones humides de la zona es completa amb tot un seguit de basses temporals localitzades entre les morfologies dunars i derivades dels enfonsaments provocats per l’extracció d’arena. En l’actualitat, totes aquestes basses estan completament recobertes de vegetació i repletes de vida aquàtica.
El Torrent desemboca a la part posterior del costat esquerre de la badia de Tirant.

 PRAT DE TIRANT

Basses temporals

A la zona de tramuntana de Menorca, com en altres indrets de l’illa, es troben les anomenades basses temporals, que són unes formacions naturals de gran interès ecològic. Aquestes basses són masses d’aigua que s’acumulen en depressions o cavitats del terreny poc profundes el sòl de les quals és impermeable. Aquestes cavitats no tenen cap aportació permanent d’aigua, no hi ha fonts ni surgències freàtiques que les alimentin i, per tant, depenen de l’aigua de pluja que caigui cada any. Com que generalment ocupen una petita extensió de terreny, quan arriben les estacions seques aquestes basses s’assequen completament i d’aquí l’adjectiu de temporal que reben. Aquesta temporalitat, pel fet de dependre de les pluges, per un costat, i de l’evaporació de les calors de l’estiu, per l’altre, és diferent cada any, de manera que alguns anys les basses poden estar seques per manca de pluges i d’altres, si plou prou durant la primavera, poden retenir aigua durant els mesos més calorosos. Les dimensions d’una bassa temporal varien des menys d’un metre de diàmetre, els anomenats cocons de forma arrodonida, fins als deu metres de llargària o, fins i tot més, en casos excepcionals, mentre que pel que respecta a la profunditat en cap cas superen els dos metres de fondària. L’interès ecològic de les basses temporals està en el fet que la fauna i la flora associades s’han hagut d’adaptar a les condicions canviants que les caracteritzen i han adoptat estratègies per sobreviure als períodes de sequera, que poden ser molt llargs. Açò fa que les característiques concretes de les comunitats de plantes i animals associades a una bassa temporal siguin molt peculiars i no es trobin en altres llocs. D’altra banda, la temporalitat i petitesa de les basses temporals fa que siguin ecosistemes molt fràgils que s’han de protegir.

Dintre del parc natural tenim dues basses temporals importants, la dels Armaris, a la zona de Mongofra, i la del Cós des Síndic, a la zona de Favàritx. La primera és una de les basses temporals més interessants de l’illa des del punt de vista biològic i la segona és una bassa poc corrent pel fet que les seves aigües estan salinitzades a causa de la proximitat a la mar.

Menorca Reserva de Biosfera

 Carretera a Urbanització "Ses Savines" de Cala Tirant, inundada

CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL I EXCURSIONISME DE SANT JOAN DELS VERGERS (MAÓ)

El passat 31 de gener, l’antiga casa del guarda que durant molts d’anys, havia estat tancada i abandonada, s’estrenava per a ser a partir d’ara, Casa de Colònies.
 

Aquest edifici històric de Maó adaptat com a Casa de colònies és l'antiga casa del guarda del grup de bombament d'aigua potable que abastia la històrica Estació Naval Militar de Maó. Aquest edifici pertany al Ministeri de Defensa, i l’ha cedit a la Diòcesi de Menorca, en cessió demanial per 7 anys, que podrà ser renovada fins a un total de 75 anys, per a la formació de joves durant el temps lliure, és a dir, l’antiga casa del guarda és una Casa de colònies i un centre d'educació ambiental. La intenció és que pugui ser utilitzada per diferents col·lectius, com escoles infantils, col·legis, grups juvenils, pastorals, associacions amb la finalitat de celebrar-hi jornades, trobades o campaments.

Ermita de Sant Joan dels Vergers - Un poc d'història

La història de l’ermita de Sant Joan dels Vergers es remunta al segle XIII, quan Alfons III arribà a Menorca. Allà, segons conta la llegenda, es va celebrar l’eucaristia. Tal com explica Llucia Pons Olives al llibre "Capelles i ermites rurals de Menorca", no tenim notícia de la primera ermita que es va construir als Vergers, encara que tot sembla indicar que en el segle XV existia una església on trobam avui l'actual. Del segle XVI estan documentats els actes de la qualcada de cavalls que celebraven Sant Joan. I del segle XIX es conserva un dibuix que mostra una imatge de l'ermita de Sant Joan bastant diferent de com la coneixem avui, amb un rosetó a la façana, que estava pintada d'ocre.

Diuen els historiadors, que podem pensar que l'ermita actual és aquella mateixa, construïda amb pedra de marès tallada, tot i que amb el temps ha anat incorporant diferents variacions, com per exemple a la façana, on en l'actualitat trobam un arc lleugerament apuntat que dóna accés al pòrtic i a l'entrada de l'església. Damunt de la porta trobam una característica creu de Malta, estretament lligada a l’Orde de Sant Joan. L'interior és molt sobri. L'ermita té una planta longitudinal coberta amb volta de creueria de dos trams que a l'exterior està coberta directament amb teules. Els arcs de les voltes són senzills i no arriben enterra, estructura que és possible gràcies a dos contraforts que són a l'exterior.

(Diari Menorca, XOC, Rosa Carreras, 09/12/2009).

La casa de colònies està situada als Vergers de Sant Joan, a pocs metres de l'Ermita. És una antiga zona humida dessecada al segle XVII per ordre del Governador anglès R. Kane, amb la finalitat d'eliminar el paludisme i transformar-la en una zona d'horta. Per organitzar el drenatge i aprofitar l'aigua que circulava pel torrent de Gorg es van construir diferents infraestructures hidràuliques com sínies i sèquies. 

SA RACONADA I TORRENT DE BINISSERMENYA - SA MESQUIDA (MAÓ)

Passada la punta de sa Torre, en direcció sud i abans d’arribar al nucli de sa Mesquida, hi ha sa Raconada. En aquest punt conflueixen la sortida del torrent de Binissermenya i una petita zona d’acumulació d’arena coneguda com l’arenal Petit de peix.

ROQUES DE MENORCA: CALA MORELL (CIUTADELLA)

El paisatge de Cala Morell, format per pedres d’espectaculars formes i de molts diferents colors, documenta perfectament l’evolució geològica de l’illa.

Des de la vorera de la platja i mirant als espadats de cada un dels marges es podrà conèixer els dos tipus de substrat geològic que componen Menorca. A la dreta es veuran els terrenys més antics (període primari i secundari), mentre que, a l’esquerra, les roques ja pertanyen al període terciari. Només es dóna a Menorca, ja que les altres illes Balears només pertanyen a una era geològica.

A Menorca s'hi poden diferenciar sense dificultat dues grans unitats paisatgístiques que venen determinades per la seva naturalesa geològica. Una línia des del port de Maó fins a Cala Morell separa la unitat de Tramuntana de la del Migjorn. La part sud, al migjorn menorquí, està constituït principalment de marès —de color blanc formant una zona plana, inclinada cap el mar i solcada per nombrosos barrancs. En contrast la part de Tramuntana és un terreny molt heterogeni en quan a materials, de colors rogencs i foscos, amb valls i suaus turons.

 

 PUNTA DE S'ELEFANT