imatges de menorca: de juny 2014

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres. La part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles pera fer una mel molt apreciada.

Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible.

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per preparar pastissos i confitures. Les flors són mel·líferes.

Rubus ulmifolius Schott

Família : ROSACEAE

Gènere : Rubus

Nom comú català : Abarta. Abatzer. Albarzer. Esbarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.

Nom comú castellà : Zarza.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holàrtica

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat : Forma bardisses a marges de camins, vora les parets seques i dins torrents.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Els esbarzers fan tiges (turons), que creixen molt ràpidament esteses pel terra, plenes d'agullons i amb fulles amb tres o cinc folíols. És molt freqüent arreu, sobretot a sòls humits, pot arribar a formar bardisses impenetrables. Per diferenciar-lo de Rubus caesius hem d'observar que la fulla és blanquinosa pel revers i les flors són rosades (a vegades blanquinoses), perquè aquesta altre espècie té les fulles verdes pels dos costats, i les flors són blanques. Floreix a l'Abril i Maig.

Crocus cambessedesii J. Gay

Família : IRIDACEAE

Gènere : Crocus

Nom comú català : Safrà bord.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)

Endèmiques : Illes Balears

Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Costes rocoses. Zones pedregoses i encletxes de roques a altituds superiors

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El safrà bord es fàcilment identificable només per les fulles perquè són molt llargues i primes, són de color verd molt fosc però tenen una línia blanquinosa que corre de dalt a baix. Les flors surten al final de la tardor al mateix temps que creixen les fulles de l'any; aquestes flors, úniques per a cada planta, són blanques però solcades per una línies violàcies per la banda de defora dels tèpals. Es tracta d'un endemisme de Mallorca i Menorca que viu preferentment a les escletxes de les roques de zones litorals i de muntanya.
Estatus : Endèmica.