dimecres, 30 d’abril del 2014

PAS D'EN REVULL – PARATGE DE LLEGENDA (FERRERIES)



Un dels llocs més delitosos des Barranc d’Algendar és el Pas d’en Revull.












A l’esquerra, davallant, té la timba, o penyal tallat a plom, anomenat sa Penya Fosca, i a la dreta una gran roca rodonenca, més grossa que una casa.






Diuen que antigament pels redols d’Algendar campava un moro bandejat, robant allà on podia i per poc que es descuidassin. Moltes vegades l’havien encalçat, però el moro arribant a cert indret es perdia de vista, com si es fongués. Només sabien que era moro i que tenia els cabells entortolligats: per açò li deien en Revull.
Però una vegada no li valgué la vivor i li afinaren l’amagatall: el tenia al mal lloc de sa Penya Fosca, atapeït de bosc espès i cobert d’heures.
Per desencauar-lo, pegaren foc a l’espessura. I amb el temps hi feren passar el camí del Barranc, per dins aquell rocam, i per açò a aquest indret se li donà es nom de Pas d’en Revull.










Font: Camps i Mercadal, Francesc (2007)

Folklore menorquí. Tom II.

Institut d’Estudis Menorquins. Menorca

dilluns, 28 d’abril del 2014

TORRENT D'ALGENDAR (FERRERIES - CIUTADELLA)












En total hi ha nou barrancs que, de ponent a llevant, reben els noms d'Algendar, cala Mitjana, Trebalúger, sa Cova, Son Fideu, cala Fustam, Sant Miquel, sa Torre Vella i Binigaus. Pel fons dels torrents d'Algendar i Trebalúger discorren els torrents del mateix nom, que porten aigua tot l'any i, per tant, representen una excepció entre els cursos d'aigua de I'illa.

El barranc més important de l'illa és el barranc d'Algendar, que neix al puig de Santa Magdalena, prop de Ferreries, i desemboca a la platja de Santa Galdana. Té una longitud de 7 km, el que resulta destacable si consideram que l'amplària mitjana de I'illa són 13,5 km. El barranc va ser excavat pel torrent que corre pel seu fons i que drena una extensa conca que inclou el pla Verd i el massís de Santa Àgueda. El cabdal del torrent varia en funció de les precipitacions, però no s'asseca ni tan sols els estius més eixuts. Açò és possible perquè s'alimenta, en part, de les aigües subterrànies de l'aqüífer del Migjorn, que afloren a les parts més baixes del barranc, especialment a la zona coneguda com sa font dels Eucaliptus, en què les surgències d'aigües subterrànies inunden també les zones adjacents al torrent. El torrent del barranc de Trebalúger té característiques semblants.